EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT


Novel·la de Mark Haddon que no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat...

Odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el  gos d'una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes -model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l'anàlisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten.

Aquesta vegada, comptarem amb la presència de Luján Vives, psicòloga, que ens explicarà els mecanismes de l'autisme i ens ajudarà a entendre millor el comportament del protagonista.

EL CONCERTISTA D'OCELLS


Li Zi és cambrer personal del governador britànic a Singapur i deixeble del millor concertista d'ocells, un art de tradició xinesa. Josep-Francesc Delgado ha escrit una narració sobre la sensibilitat oriental que transcorre durant els dies anteriors al bombardeig japonès de 1942.

RAQUEL



En Kóifman fa trenta anys que és professor de literatura en una universitat de Moscou. El tros d'història que ha viscut confirma que sense literatura tot és caos. Els llibres no són un refugi, més aviat un estil de vida: per al Kóifman, viure és anar llegint, a través de les persones i les circumstàncies que poblen els seus cinquanta-tres anys, un text capaç d'organitzar-se.
Es tracta d'identificar quin recurs estilístic opera en l'intent d'assessinat comès contra ell per la pròpia muller, en les diverses bogeries de la col.lecció de malalts d'un manicomi soviètic o en l'ensulsiada de l'URSS i la desaparició de tot el passat comunista.

UNA LECTORA POC CORRENT


D'Alan Bennett. És un dia qualsevol al Palau de Buckingham i els gossos de la Reina no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma a passejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari també antiquat i Norman, un treballador de la cuina reial jovenet i pèl-roig, a qui Sa Majestat no havia vist mai.

 Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s'emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d'aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida. La Reina s'aficiona a llegir fins a tal punt que la seva proverbial professionalitat queda en entredit: ja no és tan curosa amb les feines de la Casa Reial, que l'avorreixen mortalment, i només frisa per enllestir-les i tornar a la lectura.

No cal cir que l'adquisició d'un hàbit tan perillós com inesperat preocupa enormement la cort i el govern, que faran tot el possible per allunyar de Norman aquesta lectora tan poc corrent i aconseguir que abandoni els llibres.

ELS LLADRES DEL CIGNE


La història és protagonitzada per un psiquiatra que viu dedicat a la seva professió i a la seva afició: la pintura. De sobte, la seva vida solitària i ordenada dóna un gir inesperat quan el cèlebre pintor Robert Oliver agredeix un quadre de la National Gallery de Washington i es converteix en el seu pacient.

L’única explicació que és capaç de donar el pintor sobre el seu violent comportament és: «Ho vaig fer per ella.» Després, es nega a parlar i es dedica a dibuixar de manera obsessiva una dona atractiva vestida amb robes antigues. Però, qui és ella?

Profundament intrigat per esbrinar el secret que turmenta el geni, Marlow emprèn una recerca absorbent que el porta a entrevistar-se amb les dones més properes a l’Oliver i a endinsar-se en una antiga tragèdia que s’amaga al cor de l’Impressionisme francès.

Els lladres del cigne està ambietada en dos temps històrics; el de l’Amèrica d’avui i les costes de Normandia i els ambients artístics del París del segle XIX.

___________________________________________________________________________________

Esperem que el llibre us agradi. De moment ens retrobarem al setembre. Aprofiteu per llegir altres coses, això d´aparcar els deures ja va bé. Llegir en companyia, per poder compartir és bonic, però també és xulo triar i remenar pel nostre compte!

Bon estiu i bones lectures!!!

LES LLÀGRIMES DE LA SENYORETA MARTA


Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una esplèdida novel·la d'iniciació, la crònica lluminosa de les peripècies d'un grup de nois en un poblet mediterrani i, sobre tot, un relat carregat d'ironia sobre els aprenentatges d'un d'ells entre els braços de la senyoreta Marta, la mestra d'escola. Explicada des de la distància dels anys, el narrador, mè que recordar sembla que jugui a recordar, a inventar-se una memòria, com si no li importés tant ser fidel als fets com sobretot a les paraules. Amb una riquíssim galeria de personatge secundaris que pot fer pensar en certes pel·lícules italianes i un to entre líric i poca-solta, Pep Puig basteix una comèdia amarga i una mica marran sobre el desig i les seves conseqüències desastroses.

PEDRA DE TARTERA


Aquí ens teniu, tots al teatre! Quan va sorgir la proposta, va ser un èxit inmediatament. L´obra que vam escollir era un èxit assegurat, PEDRA DE TARTERA, un clàssic, i els clàssics no fallen mai! La posada en escena era espectacular, els decorats ben aconseguits, la il.luminació perfecta, i els actors meravellosos. L´adaptació és bona, molt bona. La combinació d´imatges integrada en el decorat molt encertada. 
Diria que no serà la primera vegada que farem nit de teatre, doncs vam estar molt bé!
Moltes gràcies a tothom pel vostre entusiasme!

OLOR A COLÒNIA


Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?


Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

MARLEY I JO


Marley i jo és una història commovedora i inoblidable sobre la creació d’una família i un gos neuròtic que els ensenyarà què és el realment important a la vida. ¿És possible que un gos tanoca et faci descobrir la clau de la felicitat? Que ho preguntin als Grogan. En John i la Jenny són joves, estan enamorats i tot just comencen una vida en comú; són feliços i tot transcorre tranquil·lament fins el dia que decideixen tenir un gos. Es queden un preciós cadellet de labrador que bategen amb el nom de Marley i que, ben aviat, es converteix en una locomotora de quaranta-quatre quilos amb pèssim control sobre el seu cos monumental. Travessa portes de vidre, perfora les parets, baveja sobre els convidats i s’empassa tot el que troba, des de trossos de sofà fins a les joies de la Jenny. Tots els esforços per educar-lo resulten en va, i ni tan sols l’escola d’ensinistrament serveix per a res. Però Marley té un cor pur i molt gran, i si bé rebutja posar límits al seu comportament, l’amor i la lleialtat que professa als seus també són il·limitats. Comparteix amb la parella les grans alegries i els sorprèn donant-los suport en les adversitats. L’amor incondicional, aprenen els Grogan, pot arribar en formes molt estranyes.

Si us agraden els animals no us podeu perdre aquesta història tan i tan bonica!

LA DONA JUSTA


Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d’ell hi havia —i potser hi ha encara— una passió secreta i ardent i com, d’ençà d’aleshores, prova debades de reconquerir-lo.


Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l’home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d’anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s’hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.

A trenc d’alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança.


Un triangle amorós, tres persones, tres cors, tres formes de pensar diferents, tres sentiments contrapossats...