EL CLUB DE LECTURA DE JANE AUSTEN

 

 
Sis persones es reuneixen una vegada al mes per parlar sobre les novel.les de Jane Austen. És gent corrent, apassionada per la lectura i amb un cert desordre a les seves vides sentimentals i familiars.
Durant sis mesos, interpretaran de manera involuntaria, la seva pròpia història personal mitjançant l'obra d'Austen.
Poc a poc, cadascú crearà la seva pròpia Jane Austen i faran seves algunes de les seves novel.les i personatges.
El Club de lectura de Jane Austen és un trencaclosques literari que gira en torn al valor de la lectura i al compromís que aceptem en el moment de començar a llegir qualsevol llibre.
Els lectors i lectores d'Austen gaudiran d'allò més llegint aquest llibre.
 
Trobada dilluns 20 de setembre a les 7 de la tarda a la 
Biblioteca Joan Miró 

L'HOME QUE PERSEGUIA EL TEMPS (Miami)


 Just abans de morir, el vell William Bellman veu com la vida li passa per davant dels ulls cansats: Va ser un jove afortunat, amb una carrera professional plena d'èxits, una família meravellosa, una dona encantadora i uns fills sans i forts, fins que... de mica en mica però implacablement, la mort es va anar filtrant en la seva vida i aquell home sinistre el va començar a assetjat, es va ficar en els seus negocis i... va capgirar la seva sort.

De totes les imatges que desfilen davant seum n'hi ha una que li ha quedat especialment gravada: la del dia que, sota la mirada aterrida del seu cosí Charles i els seus amics, quan només tenien deu anys, el Will  va abatre una graulaamb la fona. 

Per què li ve al cap aquest capítol llargament oblidat de la seva vida? Què oblidem i què recordem de nosaltres mateixos? Qui érem i en què ens hem converitt? Què és important i què trivial? I quines són les conseqüències dels nostres actes?


Trobada divendres 17 de setembre a les 7 de la tarda 

a la Biblioteca Miramar

EL VELER MAGENTA (Mont-roig)

 


L'Abel és un filatèlic solitari que observa el món des d'una distància escèptica. Vidu i amb una filla instal.lada a Nova York, l'home no ambiciona res que es pugui comprar amb diners. Però el dia del seu seixantè aniversari, la vida li fa un tomb:
L'atzar li posa al davant el segell més rar i valuós del món: El veler magenta.

Una peça mítica, del 1856, impresa a la Guaiana britànica, de la qual només es coneix un exemplar i que al llarg dels anys ha anat conviant de mans, sovint de manera rocambolesca i anònima. 

La història del segell atraparà el lector tant com a l'Abel.

Trobada dilluns 14 de juny a les 7 de la tarda a la Biblioteca  Joan Miró

LA CRIPTA DELS CAPUTXINS (Miami)

 


A les vigílies de la Primera Guerra Mundial, el jove Trotta viu l'ambient feliç i despreocupat de la Viena benestant i aristocràtica, però també està fascinat per la simplicitat d'un món que està desaparexent. Un món encarnat per un parent pobre llunyà, Joseph Branco, castanyer ambulant, i pel seu amic Manes Raisinger, cotxer. Mobilitzat durant la guerra, Trotta i els seus dos amics són capturats pels russos i enviat a Sibèria.

En acabar la guerra, Trotta torna a casa. Viena, però, ja no és la mateixa. La petita noblesa es troba sense professió i sobreviu amb estretors econòmiques. Finalment, el mateix vespre de l'annexió d'Àustria pels nazis, Trotta vaga solitari per Viena amb l'anhel de visitar la Cripta dels Caputxins, allà on reposa el "seu emperador" Francesc Josep I, símbol d'un passat també mort i enterrat.

Trobada divendres 11 de juny a les 7 de la tarda a la Biblioteca Miramar

LA GUERRA DELS CORNUTS (Mont-roig)

 

 

El tinent Alexandre Pagès, un rossellonès a les ordres de l’exèrcit francès, cau ferit durant la Primera Guerra Mundial. 

Els serveis secrets aprofiten la seva baixa per destinar-lo al Consolat francès de Barcelona amb una missió secreta: reclutar joves patriotes catalans perquè s’allistin a l’exèrcit aliat amb la promesa que, un cop acabada la guerra "o fins i tot gràcies a la guerra", Catalunya podria ser un país independent. La guerra dels cornuts ens revela una cara poc coneguda de la nostra història. 

La implicació dels catalans en la Primera Guerra Mundial no va consistir només en la complicitat dels industrials que van posar les seves fàbriques al servei dels exèrcits europeus i es van engreixar al dictat de la lògica implacable de la guerra.

Joan-Daniel Bezsonoff ens situa amb una precisió entre cínica i lírica en la Barcelona del 1914, una ciutat expectant i alhora enfebrosida, per explicar-nos la trista història dels catalans que van perdre la Primera Guerra Mundial.

Trobada el dilluns 31 de maig de 2021

 

FAGO (Miami)

 
 
La Marisa Mainar no s'ha cregut mai que el seu germà sigui l'assassí de Fago, un poble de 30 habitants del Pirineu d'Osca.

El gener de 2007 apareix mort l'alcalde de Fago. Tots els veïns són sospitosos. Molts el consideraven un tirà. Finalment és acusat Santiago Mainar, un ramader idealista que de seguida es confessa culpable "perquè deixin en pau als altres veïns"

Durant aquests cinc anys Carles Porta ha mantingut una estreta relació amb la família Mainar. Ha fet més de 60 visites a la presó i ha parlat centenars de vegades amb la germana gran. El dia que va començar el judici, mentre al  carrer hi havia un núvol de 190 periodistes buscant la foto, ell era l'únic que vivia aquell drama al costat de la família.

 Trobada el 28 de maig a les 7 de la tarda a la Biblioteca Miramar
 

NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL (Miami)


 Fosca albada. Un empleat de la brigada municipal de Barcelona troba el cadàver d’una dona jove, l'Imma Esparza, asseguda en un banc de la plaça d’Adrià, amb les mans entre les cames, una nota escrita a la boca, «No deixis mai de mirar al cel», i la targeta d’una agència matrimonial al bitlleter: Nirvana. L’Adolf, un singular inspector en cap dels Mossos d’Esquadra que anhela figurar als annals de la investigació criminal amb la resolució d'un cas excepcional, capitanejarà el cas, juntament amb l’Ester, una advocada de l'administració de justícia que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida.


No deixis mai de mirar al cel és un thriller impecable, original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l’estructura, del ritme i dels personatges, arrossegarà el lector a les parts més fosques de les debilitats humanes i l'enfonsarà en el dilema etern de viure: virtut o passió?

La clau per resoldre un assassinat passa sempre per fer la pregunta adequada. Comencem per la primera: qui va matar l'Imma Esparza?



Trobada virtual divendres 30 d'abril a les 7 de la tarda.

NEGRE ESTALZÍ (Mont-roig)


Quan un carreter es troba un xiquet d'ulls negres a la vora del camí de carros que el porta a fer intercanvi de cítrics amb les comarques veïnes de muntanya i li allarga la mà, s'encén una llum per a l'esperança. L'home decideix ferse càrrec del noi, però la primera reticència la troba a casa amb la seua dona. 

En temps de postguerra, en què la fam, la soledat i la manca d'afectes sincers fan estralls, naix una amistat que aconseguirà perdurar en el temps, que travessarà el fum dens de les carboneres i que lluitarà per superar la boira encegadora dels prejudicis i les enveges. Negre estalzí és un cant a la vida, a la humanitat i a l'amor que traspassa per dalt totes les dificultats.


Trobada virtual dilluns 26 d'abril a les 7 de la tarda

DOS AMICS DE VINT ANYS (Mont-roig)

 

 

Davant del seu amic inconscient. Salvador rememora l'amistat que l'ha unit a Bartomeu. Cap dels dos no ha fet encara els 25 anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen l'art i la literatura; són insolents, provocadors i senten l'exaltació de la vida; s'admiren mútuament i han navegat plegats d'una punta a l'altra de la Mediterrània. 

Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que s'hagin enamorat de la mateixa noia. Aquest enamorament i la diversitat d'orígens socials i de posició ideològica els ha acabat allunyant. Som a l'any 1938, en plena guerra civil. Una història emotiva basada en l'amistat entre Espriu i Rosselló-Pòrcel.

Trobada virtual 29 de març. Biblioteca Joan Miró

LA VIDA AL DAVANT (Miami)


 La vida al davant és la tendra història dels marginats d'un suburbi de París explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab que viu a la pensió de la senyora Rosa, una vella exprostituta jueva, supervivent d'Auschwitz. Romain Gary ens descriu un sòrdid mosaic humà -jueus i àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos- on Momo ha de fer el seu aprenentatge vital. Amb la seva denúncia contundent del racisme i el materialisme, La vida al davant sorprèn per la seva actualitat, plena d'ironia, ingenuïtat i amor.

Trobada virtual 26 de març a les 7 h de la tarda. Biblioteca Miramar