Li Zi és cambrer personal del governador britànic a Singapur i deixeble del millor concertista d'ocells, un art de tradició xinesa. Josep-Francesc Delgado ha escrit una narració sobre la sensibilitat oriental que transcorre durant els dies anteriors al bombardeig japonès de 1942.
Com que no en sabia res de Singapur he aprofitat per conèixer alguna cosa de la seva història. Me he interessat en la part de l’època de la segona guerra mundial i les seves últimes unions i desunions amb Malàisia a la dècada dels anys seixanta, el seu país veí. Com la majoria de les vegades ha estat per mitjà dels ús d’Internet.
ResponEliminaJavier Castelo
L’autor a través d’una narrativa àgil, imaginativa i molt recomanable ens presenta temes tan interessants com els conflictes socials i el sentit de l’existència.
ResponEliminaEls ocells m’han recordat als ocells de “Pa negra”, que a l’inici de la pel•lícula em va semblar que tindrien un paper de concert i llibertat, però que tenen un trist final a mans de la ràbia del nen que se sent enganyat. Pa negra ens presenta uns amos sense escrúpols que per satisfer les seves baixeses utilitzen als pobres mancats de “llum” i que impulsats per l’ànsia de sortir de la misèria són capaços de trair el principi més bàsic: el respecte a la vida.
En Josep-Frances Delgado, en “El concertista d’ocells”, presenta al general japonès, com la cara dèspota del nou amo i els soldats són els pobres sense “llum”. En les dues narracions queda patent com la “condició humana” d’alguns que han heretat u obtingut un poder, i fent veure que porten una vida exemplar i honorable, passa per sobre dels principis de respecte i pau. Però aquí Josep-Francesc Delgado, per medi de la sensibilitat màgica oriental del cant dels ocells, torna la vida i l’esperança als principis bàsics de la convivència social.
Javier Castelo
Cert Javier, podem trobar alguna coinciència. Malauradament les guerres sempre tenen quelcom en comú, que treu el pitjor de l'ésser humà...
ResponEliminaÉs en les petites coses on trobem la felicitat!