LA FELICITAT (Mont-roig del Camp)


LA FELICITAT de Lluís-Anton Baulenas.

LA FELICITAT té com a teló de fons una de les qüestions que més van impactar els barcelonins dels primers anys del segle XX: l'obertura d'una nova via que unís l'Eixample amb el port. La que en un principi es va dir Gran Via i posteriorment va ser batejada com Via Laietana.

En un temps récord, entre 1907 i 1910, van anar a terra un munt de cases i van desaparèixer dotzenes de carrers i places, que van ser esborrats literalment del mapa. La magnitud de l'acció va confirmar la voluntat de modernitat d'una nova classe dirigent que volia convertir Barcelona en el París de la Mediterrània.

Per aquesta Barcelona _i pels teatres del Paral.lel- es mouen els personatges de la novel.la. La felicitat és una novel.la de suspens, d'amor i d'odis, de venjances i d'esperances, de dubtes i dscobertes d'un món canviant, protagonitzada per la gent anònima que geneeració rere generació, a Barcelona, ha contribuït a fer la història de debò. Són històries petites i personals de gent que cerca la felicitat., les quals conformen, sumades l'una darrere l'altra, la història en majúscula.


PERFILS DE NORA. Margarida Aritzeta (Miami)



"El vi és com la vida, se li ha de donar temps però s'ha de saber consumir en e la seva plenitud", va dir Nora Dorrego.
I això és el que sempre ha fet la pintora: beure a grans glops la vida, amb passió i risc, deixant que el most fermenti i consumeixi els secrets més paorosos. El segle XX, ferit de guerres i exilis, ha vist com els artistes lluitaven per travessar els confins dels llenguatges de l'art.

Va arribar la Nora a empenyorar l'ànima al diable? No és fàcil saber-ho. Ella mateixa reconeix que la seva pintura s'alimenta de la vida dels qui l'han estimada i que mai no li ha dolgut el preu de solitud que li ha costat. Ara, al cap dels anys, passa comptes amb els records mentre assaboreix una copa de vi. I l'ombra de l'amant llueix al fons de la copa mentre n'anem desgranant els secrets.