UNA LECTORA POC CORRENT


D'Alan Bennett. És un dia qualsevol al Palau de Buckingham i els gossos de la Reina no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma a passejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari també antiquat i Norman, un treballador de la cuina reial jovenet i pèl-roig, a qui Sa Majestat no havia vist mai.

 Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s'emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d'aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida. La Reina s'aficiona a llegir fins a tal punt que la seva proverbial professionalitat queda en entredit: ja no és tan curosa amb les feines de la Casa Reial, que l'avorreixen mortalment, i només frisa per enllestir-les i tornar a la lectura.

No cal cir que l'adquisició d'un hàbit tan perillós com inesperat preocupa enormement la cort i el govern, que faran tot el possible per allunyar de Norman aquesta lectora tan poc corrent i aconseguir que abandoni els llibres.

5 comentaris:

  1. L'autor fà un retrat de la personalitat de la reina, i aquí en recullo tres:

    1) Quan el Sr Hutchings, el bibliotecari ambulant, li comenta: ..jo no he passat mai de les primeres pàgines. ¿Fins on ha arribat, Sa Majestat?
    -Oh, fins al final. Quan començo un llibre, l’acabo. Així em van educar. Els llibres, el pa amb mantega, el puré de patates... hom s’ha d’acabar el que li posen al plat. Sempre ha estat la meva filosofia.

    2)Em sembla que m’estic convertint en un ésser humà. No estic segura que això sigui gaire convenient.

    3)El feminisme també va tenir poca tirada amb ella, si més no al començament, i per la mateixa raó: les separacions entre els gèneres, igual que les diferències de classe, no eren res comparades amb l’abisme que separava la Reina de la resta de la humanitat

    Javier Castelo

    ResponElimina
  2. Entre altres coses el final del llibre m’ha fet recordar una frase que deia la meva mare:

    Vigila que el llegir no et faci perdre l’escriure !

    Javier Castelo

    ResponElimina
  3. L'autor posa en boca de la Reina apunts sobre el mon dels llibres i la lectura. Aqui n'hi van tres:

    1) Llegir un informe no és llegir. De fet, és l’antítesi de llegir. Un informe és precís, carregat de fets i concret. Llegir és descurós, discursiu i perpètuament incitant. Un informe tanca un tema, la lectura l’obre.

    2)Els llibres no tenen res a veure amb el fet de passar el temps. Tenen a veure amb altres vides.

    3)Els llibres son meravellosos, ¿Oi que sí?, -va dir la Reina-, trobo que ens deixen més tendres que abans de llegir-los.

    Javier Castelo

    ResponElimina
  4. Benvolgut Javier, esperarem amb ànsia la teva tornada, doncs el sabor que ens va quedar, i parlo en nom de totes les companyes, va ser de que ets una persona molt analítica, i això a mi, personalment m'agrada força, doncs segur que al teu costat, descobrirem més coses que ens puguin passar per alt.
    La teva esposa serà del tot benvinguda, i el teu comentari hi serà present!
    Crec que et vas "guanyant el dret" de que t'esperem per l'excursió =:)
    Una abraçada i fins aviat!!!
    Judit

    ResponElimina
  5. Resum de comentaris:
    Tot i la seva simplicitat, un llibret divertit i recomanable. Un cant a la lectura i com pot arribar a canviar la forma de vida d'una persona.

    ResponElimina