Al bell mig del massís dels Écrins, un gran llop blanc i un pastor estan disposats a enfrontar-se de manera aderrissada, fins a les últimes conseqüències.
Jean-Marc Rochette ens ofereix una història que ens parla de la bellesa de l'alta muntanya, però també de la duresa, el compromís i la humilitat que són necessaris per sobreviur-hi.
Trobada 19 de desembre a les 18:30 h a la Biblioteca Miramar
Febrer de 1939. El govern francès es veu desbordat per una riuada de refugiats republicans que fugen de la dictadura franquista creuant el Pirineu. Des de la frontera, són conduïts i internats en camps de concentració on molts d'ells moriran, esgotats per la fam u el fred, per les condiciones infrahumanes de manca d'higene i d'assistència sanitària que es trobaran asl camps.
En un d'aquest camps, dos homes, separats per una filferrada, es faran amics. L'un és un gendarme, l'altre és Josep Bartolí (Barcelona 1910- Nueva York 1995), lluitador antifranquista, pintor, escenògraf i dibuixant.
Trobada dilluns 18 de desembre a les 18:30 de la tarda
a la Biblioteca Joan Miró
L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes.
Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís Mar
Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la
realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies
és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats
de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i
esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que
esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea
d'una vida convencional.
Trobada dilluns 27 de novembre a les 18:30 h
a la Biblioteca Joan Miró
Terra baixa (1897) ha esdevingut una de les obres més conegudes d'Àngel Guimerà i encara avui és una de les més traduïdes i representades en llengua catalana.
Si bé el tema principal d'aquest drama és l'amor abordat des del triangle Manelic, Marta i Sebastià, Guimerà planteja magistralment el conflicte constant entre dos mons antagònics i irreconciliables, reflex de les influències realistes i naturalistes de l'època: el món arcàdic que representa Terra Alta, i Terra Baixa, llar de personatges mesquins i profundament corromputs.
Comptarem amb la presència d'Àngels Santacana que ens fara una explicació de l'obra.
Trobada divendres 24 de novembre a les 18:30 h
a la Biblioteca Miramar
Arthur Rimbaud, un dels enfants terribles de la literuatura de tots els temps, va escriure pels volts de l'any 1872, La Chasse spiritualle, un poema en prosa que, segons el seu amant, Paul Verlaine, contenia "estranys misticismes" i "agudes intuicions psicològiques".
La poesia de Rimbaud reclamava una dimensió oblidada de l'home, una visió d'un món nou ple d'esperança, lluny de l'esclavatge moral i la misèria decaent d'aquell moment. Un text amb la capacitat de fer lliure l'home, però alhora maleït, i amb una llista de nombroses víctimes.
El misteri d'Arthur Rimbaud és la història d'questa poema perdut, que va viatjar des de França a Reus, i de Reus a Mora la Nova, on va restar en secret durant molt de temps, però fins i tot els secrets més inescrutables acaben sortint a la llum.
Trobada dilluns 30 d'octubre a les 18:30 h
a la Biblioteca Joan Miró
La mirada transparent de l'infant reconstrueix la història d'aquesta família i la de l'Hongria de mitjan segle XX. sacsejada pels traumes de la Segona Guerra Mundial, la fam, les col.lectivitzacions de terres i el retorn dels supervivents dels gulags.
Trobada divendres 27 d'octubre a les 18:30 h
a la Biblioteca Miramar
Trobada el 22 de setembre a les 18:30 h a la Biblioteca Miramar
Abaixeu les armes! és la història d’una aristòcrata austríaca, Martha Althaus, entre 1859 i 1889, uns anys molt convulsos a Europa, sobretot pels conflictes bèl·lics provocats per les unificacions italiana i alemanya. La protagonista va rebutjant, marcada per les guerres que li toca viure, els valors ultranacionalistes i militaristes que de jove li havien inculcat, alhora que fa seva la causa de la pau.
A més d’una extraordinària novel·la històrica d’un esborronador realisme, molt ben documentada i d’una lectura molt amena, Abaixeu les armes! és una magnífica novel·la d’amor i sentiments, d’aprenentatge vital i de confrontació d’idees en una societat anquilosada i caduca.
Trobada al 18 de setembre a les 18:30 h a la Biblioteca Joan Miró
La Mínia, una arqueòloga freelance, passa per una situació
personal difícil després d’haver-se separat de l’home amb qui ha
conviscut durant anys.
Tanmateix, la descoberta de dues tombes
insòlites a la necròpolis de la ciutat ibèrica d’Ullastret l’encara
amb una recerca intensa que l’ajudarà a afrontar tot allò que la
desvetlla en la foscor de la nit.
A partir d’aquesta circumstància, la Mínia recompon la història
d’Ekinar, una dona del segle III aC que forma part d’una cultura
molt arrelada a la natura que entén la mort com a part del cicle
de l’existència. La Mínia, en canvi, pertany a una societat que ha
perdut en bona part la connexió amb la naturalesa i en què la mort
ha esdevingut gairebé un tema tabú.
Ànima de tramuntana és un relat intimista i evocador que ens
transporta de Rhode a Arse, passant per Indika i Empòrion, amb
el paisatge de l’Empordà antic de rerefons.
Comptarem amb la presència de l'autora
Núria Esponellà
Trobada dijous 15 de juny a les 18:30 h
Biblioteca Miramar.
En Bruno és fill d'’un paleta de la zona, una persona que només coneix les muntanyes i que pastura les vaques del seu oncle.
Estiu rere estiu, en Pietro i en Bruno forgen una profunda amistat, però amb els anys els seus camins agafen camins diferents. Qui dels dos haurà après més de la vida? El que ha recorregut les muntanyes de tot el món o el que només ha pujat al cim més alt?
Una novel•la d’aparent senzillesa narrativa, que planteja una profunda reflexió sobre l’'amistat, la solitud, les aspiracions, les expectatives vitals i les relacions paternofilials. Un viatge vital que ens parla de la necessitat d’escapar-se a la naturalesa, en constant recerca d'’un camí que dugui a la pròpia identitat.
Trobada dilluns 5 de juny a les 18:30
Biblioteca Joan Miró
Quan s’acosta l’estiu, en regions pròximes al pol Nord, la llum del dia s’allarga tant que pròpiament no es fa de nit; són les màgiques nits blanques: «Feia una nit meravellosa, d’aquelles que potser només es donen quan som joves, estimat lector.»
Dostoievski narra la història d’una parella de joves —solitaris, desesperats, somiadors— que es coneixen en una d’aquestes nits irreals als carrers de Sant Petersburg. Al llarg de quatre nits nous sentiments plens d’ingenuïtat romàntica creixeran dins seu, però el miratge es desfarà i la realitat s’imposarà de manera cruel. ¿Un únic moment feliç és prou per a tota la vida d’un home?
Les nits blanques és una gran història d’amor i desil·lusió, amb Sant Petersburg com a escenari nostàlgic i que entre altres directors de cine va fascinar a Robert Bresson o Luchino Visconti.
Trobada 28 d'abril a les 18:30
Biblioteca Miramar
L'ambició i la intriga són les úniques passions d'aquest home polític, totalment mancat d'escrúpols i moral, que navega a traves de les convulsions socials i polítques de la França de la Revolució i l'Imperi sense moure ni un nervi de la cara.
Con diu Zweig, "Els governs, els sistemes, les opinions i els homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertigións remolí de les acaballes del segle, nomes una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouche."
Trobada 24 d'abril a les 18:30 h
Biblioteca Joan Miró
«Al pare li faltava mig pulmó. L’hi havien tret en un hospital enmig de les muntanyes, perquè li creixien arbrets a dins que arrelaven i no el deixaven respirar. Llavors l’Arnau tenia vuit anys i una bicicleta acabada d’estrenar, i les cames tan curtes que no li arribaven als pedals. I un vespre el sol que es ponia li va cegar els ulls grisos i el manillar li va fer el boig, i era culpa de les pedretes del camí que s’encastaven a les rodes i les feien ballar i l’Arnau va acabar aterrant sobre la grava.»
L’Arnau es retroba amb la seva filla després d’anys sense tenir-hi contacte. Se l’emporta al seu pis del barri de Gràcia i allà hi comencen una vida junts, que al principi és estranya i nova. Mentre espiem com s’acostumen l’un a l’altre, resseguim la infantesa d’aquest pare recent estrenat, que no es desplega a Barcelona sinó al Delta de l’Ebre, un indret on el món gira a una velocitat diferent. Entre marees tranquil·les i cases blanques com ampolles de llet, l’Arnau s’anirà fent gran i descobrirem per què fuig, i de qui.
Trobada divendres 31 de març a les 18:30 h Biblioteca Miramar
Una noia es refugia al camp, a casa d’una amiga del seu pare. L’ombra d’un secret, que plana per damunt de totes dues dones, s’alia a la d’un soldat que s’ha hagut d’amagar, amb un erotisme que estableix vincles obscurs -i qui sap si inconfessables- entre tots ells.
Aquesta novel·la és la primera de Jo Alexander en llengua catalana.
Trobada dilluns 27 de març a les 18:30 h a la Biblioteca Joan Miró
En llengua turca, daha vol dir ‘més’. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d’una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d’'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s’ha convertit en traficant d’éssers humans.
Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'’horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l’'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció.
En aquesta història viva que creix a les mans de qui la llegeix, Daha! és un crit de desesperació i, també, l'l’exigència a què els contrabandistes sotmeten els immigrants, convertits en mercaderia després d’'haver estat despullats de la seva humanitat. Hakan Günday ens ofereix un text esfereïdor, escrit amb una poètica demolidora, que examina la vida dels que es lliuren, cada dia, a la guerra humana.
Trobada dilluns 27 de febrer a les 18:30
a la Biblioteca Joan Miró
Mentrestant, per l'arxipèleg corre el rumor que ha sigut ell mateix qui ha incendiat la casa. La policia l'interroga, sense arribar a acusar-lo de res. De cop, la seva filla Louise, viatja fins a la illa, amb motius misteriosos. Tot això fa que el metge sumi al seu desconcert la certesa que s'apropa a la vellesa, a la mort i vol deixar-ho tot arreglat. Però de cop apareix Lisa Modin, una periodista local que desperta sentiments que ell ja donava per morts. Aquell cap d'any decideix fer una festa, a partir d'aquí tot està a punt de canviar.
Trobada al divendres 24 de febrer a les 18:30
a la Biblioteca Miramar
ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d'una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l'escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes.
ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l'últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l'institut per aprendre els secrets d'aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l'adversitat amb valentia i determinació.
CANADÀ. La Sarah és una advocada d'èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d'un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella.
La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van formant una trena que sim- bolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.
Trobada conjunta dilluns 16 de gener a les 18:30 h
a la biblioteca Joan Miró de Mont-roig
