RAQUEL



En Kóifman fa trenta anys que és professor de literatura en una universitat de Moscou. El tros d'història que ha viscut confirma que sense literatura tot és caos. Els llibres no són un refugi, més aviat un estil de vida: per al Kóifman, viure és anar llegint, a través de les persones i les circumstàncies que poblen els seus cinquanta-tres anys, un text capaç d'organitzar-se.
Es tracta d'identificar quin recurs estilístic opera en l'intent d'assessinat comès contra ell per la pròpia muller, en les diverses bogeries de la col.lecció de malalts d'un manicomi soviètic o en l'ensulsiada de l'URSS i la desaparició de tot el passat comunista.

5 comentaris:

  1. Original i curiosa forma de exposar la experiència de la vida d’un adult rus semi-jueu (des de la dècada dels 60 fins a principis del 90 del segle XX).

    El protagonista utilitza la literatura com l'única manera que té d'escapar de la realitat. És interessant mencionar que l’autor Guelàssimov va ser professor d'universitat a Sibèria on donava literatura contemporània.

    La forma que al principi salta d'un personatge a l'altre sense aparent sentit no em sembla encertada fora d’un context d’exercici acadèmic.

    S’ha de tenir un gran bagatge literari per entendre totes les metàfores que fa servir l'autor, referents a clàssics i contemporanis.

    M’agrada’t la narració del somni o més aviat malson i de la classe interactiva sobre ingressar els genis en un manicomi en parelles.

    Javier Castelo

    ResponSuprimeix
  2. La traductora indica en una nota a peu de la pàgina 184, que Lenin no sabia pronunciar la r, per justificar l’ús de la paraula “velaritzava” en el text.
    Segons el diccionari de L’IEC:
    Velaritzar: 1 v. tr. [FL] Fer esdevenir velar (un so). 2 intr. pron. [FL] Un so, esdevenir velar. La n es velaritza quan és seguida per una consonant velar. http://dlc.iec.cat/

    I com la “r” no és velar sinó vibrant he trobat al mateix diccionari:

    Rotacisme: 1 m. [FL] Transformació d’una consonant en una consonant vibrant. 2 m. [PE] Trastorn de la parla consistent en la dificultat o la impossibilitat de pronunciar una consonant vibrant.
    Que és concordant amb la definició castellana de “rotacismo”: El defecto del trastorno del habla en la articulación del fonema “r”.

    Javier Castelo

    ResponSuprimeix
  3. Entre les relacions que apareixen amb textos de l’Antic Testament he buscat la existent entre Jacob, Raquel i Lia:

    Jacob (significat: El que substitueix), en l’Antic Testament, un de los patriarques hebreus, fill d’Isaac i Rebeca i net d’Abraham i Sara (germanastra?). Després de privar amb un engany al seu germà Esaú de la vendició del seu pare i dels seus drets de primogenitura, Jacob va fugir a la casa del seu tiet, Labán, pel que va treballar durant molts anys, i es va d’esposar amb les seves filles, Lía i Raquel. Aquestes i les seves esclaves, Zilpá i Bilhá, li van donar 12 fills, que es convertirien en els patriarques de les 12 tribus d’Israel.
    - Lía va donar llum a Isacar, Judà, Leví, Rubén, Simeó i Zebuló;
    - Raquel, a Josep i Benjamí;
    - Zilpá a Gad i Aser,
    - i Bilhá a Dan i Neftalí.


    En relació amb el Nou Testament, (sort que fa referència on buscar: Evangeli de San Joan,IX, 7-II):
    Despatx de l’oculista: sempre cal un miracle “Perdoni, ¿Com s’hi va a la piscina de Siloè? Estic tip d’aquestes deu diòptries”

    Fa referència al la cura que fa Jesús a un home cec de naixement. El passatge explica que Jesús escup a terra, formant fang que va untar als ulls del cec que, després de rentar-se a la piscina de Siloé, per orde de Jesús va recuperar la vista.

    Javier Castelo

    ResponSuprimeix
  4. Hola Javier! Veig que ja has fet els deures, hahaha, quin plaer! Un llibre una mica complex, veritat? Bé, hem d'anar canviant de formats i d'estil i procurar que tots els gusts quedin coberts.
    Per què creus Javier que el llibre porta aquest títol? Suposo que aquesta serà una de les preguntes que sorgiran. Jo ho he relacionat amb un dels personatges que surten a la novel.la, però també m'agradaria saber la teva opinió.
    Creus que el 'delicte' del pare es tan greu, perquè en Volòdia no el perdoni mai més?
    La seva condició de jueu, el va afectar en la seva vida?
    Parlarem també de la situació econòmica que va viure la URSS en la seva transcisió i d'alguna coseta que vagi sorgint. Ja te'n faré cinc cèntims. He imprès un parell d'entrevistes que he trobat a la red.
    Moltes gràcies pels teus comentaris sempre enriquidors!
    Judit

    ResponSuprimeix
  5. Comentari general de la trobada.
    Un llibre difícil, poc entenedor i que no enganxa.

    ResponSuprimeix