EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT


Novel·la de Mark Haddon que no s'assembla a cap altra. El narrador, Christopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d'autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat...

Odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el  gos d'una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes -model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l'anàlisi dels fets-, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l'envolten.

Aquesta vegada, comptarem amb la presència de Luján Vives, psicòloga, que ens explicarà els mecanismes de l'autisme i ens ajudarà a entendre millor el comportament del protagonista.

3 comentaris:

  1. M'he sentit atrapat pel jove narrador des de la primera pàgina.
    Mentres avançava en la lectura, no era capaç d'entreveure cap tipus de desenllaç. Tot i el descobriment de les cartes. Però l'últim paràgraf és una verdadera joia.

    Javier Castelo

    ResponSuprimeix
  2. "I sé que ho puc fer, perquè vaig anar sol a londres i perquè vaig resoldre el misteri de qui va matar el Wellington, i també vaig trobar la mare, i vaig ser molt valent, i fins i tot he escrit un llibre, i això vol dir que sóc capaç de fer qualsevol cosa"

    Javier, recordes la frase de: "Com que no sabia que era impossible, ho va fer" doncs això! L'esforç i la constància tenen sempre premi!

    Fins després!!

    ResponSuprimeix
  3. Desde el primer moment m'he entusiasmat. El protagonista d'aquest llibre. Un noi de 15 anys i discapacitat, peró amb una memòria e inteligencia excepcional.
    Tothom tenim problemes, però ell a pesar de la seva edat i discapacitat surt endavant.
    El que trobo en el protagonista, una mica d'egoisme.Ja què tot ha ser el seu gust i no compte amb el què volen els demés.
    De veritat he gaudit molt llegint-lo.

    ResponSuprimeix