Un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d'un mestre, un
assassí que es confessa davant la pròxima víctima, un lladre xuclat pel
quadre que acaba de robar, un escriptor que amenaça l'editor de
suïcidar-se, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra...
Són històries colpidores, que es trenen o es visiten les unes a les
altres, sempre amb dinamisme, energia, tocs d’humor i incursions en la
fantasia.
Quan arriba la penombra és un llibre de relats que
s’il·luminen com les pedres fogueres. Hi trobem individus inquiets que
voldrien ser en alguna altra banda, personatges fora de la llei, aromes
de thriller, tocs d’ironia, elements fantàstics… amb la mestria
tècnica que l'ha fet cèlebre a tot Europa -salts endavant i endarrere,
canvis de punts de vista, veus que es trenen-, però també amb tota la
passió vital. Jaume Cabré ha compost un llibre compacte on no hi sobra
ni una paraula. Quan arriba la penombra és un conjunt de relats
imbricats en una pinya unitària i rotunda, històries tocades per la
foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc.
Fer un Club de lectura conjunt i confinat, no és tasca fàcil. Aquesta vegada, farem un cop d'ull a aquest magnífic llibre de Jaume Cabré, fent un tastet, posant la mel als llavis, obrint només una petita escletxa a aquest recull amb el relat POLDO, que rebreu mitjançant whatsapp o correu electrònic.
Trobada virtual el proper dimecres 13 de maig
Un relat curiós per la història que s'hi explica i pel llenguatge utilitzat. Tantes n'hi ha de fosses comunes i moltes d'elles encara per identificar.
ResponEliminaTota la raó Josep. Aquí, en Jaume Cabré ha sabut, segons la meva opinió, posar un toc d'humor, negre, això sí, en una part de la història fosca del nostre país.
EliminaAquest recull és una passada. Gran Jaume Cabré!
ResponEliminaJo també ho penso M Carme, a mi, personalment, aquest home m'agrada molt, El trobo realment fascinant.
ResponElimina