"Adoptar un nen és una experiència d'una enorme intensitat. Un procés llarg, tens i difícil. Ple d'incerteses. Aquest llibre descriu el camí que vaig fer per trobar-me amb el meu fill. Un dia em vaig trobar escrivint per donar via lliure a la indignació. Després vaig seguir amb el propòsit que el meu fill pogués saber com havia estat de desitjat i buscat. També vaig voler donar testimoni del que representa seguir un procés d'adopció. Penso que el meu relat pot fer una mica de companyia a les persones que es trobin en una situació similar i, alhora, pot informar, amb el cor, als qui vulguin acostar-se a tot el que comporta arribar a ser mare quan la biologia no t'ho permet".
Trobada divendres dia 27 de setembre a les 7 de la tarda a la Sala d'estudi de la Biblioteca de Miami.
BON ESTIU!!!
Vaig començar llegint el pròleg d’en Pellegrino sobre l’obra i la vida de Goliarda Sapienza, i quan textualment diu: “ el cor i les idees eren l’únic aliment literari de Goliarda”, vaig concloure que valia la pena llegir: l’art de viure
ResponEliminaEscrit des de la pròpia experiència vital de l'autora, ens remet tant a la lluita personal com a la social. El resultat és un voluminós escrit en forma de novel•la, que s'endinsa en els viaranys de l'ànima femenina alhora que qüestiona i critica aspectes com la religió o la política. Relata la vida de Modesta, amb els seus amors turmentats, plena d’erotisme i episodis històrics dels 50 primers anys del segle XX a Itàlia (i a la resta del món).
M’he perdut en algunes escenes i alguns diàlegs, en què, per a mi, no queden ben explicats els fets. Crec que li caldria una mica més d'agilitat per alliberar la narració de la sensació feixuga que apareix en certs moments, i que li fa perdre la frescor que acompanya el text.
Penso que el llibre té gairebé tantes coses com la vida: les circumstàncies exteriors, la vida interior, la cultura, la política, els plantejaments personals, la coherència (molta més que a la vida real) la família i també evidentment l’amor i el sexe. Hi ha de tot i es llegeix molt agradablement.
Opino que és un himne a la llibertat !
He estat pensant quins adjectius podia posar-hi a aquesta novel•la, ja que son diverses i variades les emocions que m’ha produït, al final m’he decidit per: sorprenent !
Un adjectiu ben bonic el que has escollit Javier! Les sorpreses sempre són un regalet per la vida.
ResponEliminaA mi també m'ha agradat força. M'ha transmès sobretot força. Força per sortir d'una vida difícil, força per tirar endavant malgrat les circumstàncies, força per viure la vida que ha escollit tot i les realitats, força per acollir, força per estimar, força per deixar anar... A mi m'ha encantat la fortalessa d'aquesta dona!
Moltíssimes gràcies a la Montse i al Vicenç per aportar-nos la seva experiència personal, els seus sentiments, els seus neguits, les seves alegries i tot allò que acompanya un tràmit d'aquest tipus.
ResponEliminaDues històries reals amb final feliç!!!