És una novel·la de l'escriptor Quim Monzó. S’inicia quan, a conseqüència d'haver begut massa, el protagonista --trompetista d'un teatre de varietats-- se'n va al llit amb la vedet i no pot aconseguir una erecció. No la pot aconseguir en principi, perquè després l’aconsegueix i esdevé perpetua. Però aquesta perpetuïtat té un preu: una mort a curt termini. La novel·la juga enginyosament amb el clixé del personatge a qui li anuncien que li queda poc temps de vida, i té, en un segon pla paral·lel, un segon protagonista: la fillastra, una adolescent libidinosa i alhora reprimida. La novel·la es va publicar l'any 1989 a l’editorial Quaderns Crema. Aquell mateix anys va rebre el Premi de Novel·la El Temps.
Ha estat la primera vegada que llegeixo una obra d'aquest autor:
ResponEliminaA partir de dues malalties existents (satiriasi i priapisme), s'inventa un síndrome que li permet desenvolupar els passos dels personatges. Tot això amb una narrativa plena d'enumeracions imparables i pràcticament extensiva de les diferents possibilitats; tal com succeeix, per exemple, amb les possibles maneres de matar al padrastre.
Aquestes enumeracions enciclopèdiques, alguns lectors, les troben massa llargues i pesades, o un pel esverades les descripcions sexuals per desenvolupar el comportament d'un home amb satiriasi.
Personalment m'ho he passat be