DIARI D'UNA MARE EN TRÀMIT (Miami Platja)



"Adoptar un nen és una experiència d'una enorme intensitat. Un procés llarg, tens i difícil. Ple d'incerteses. Aquest llibre descriu el camí que vaig fer per trobar-me amb el meu fill. Un dia em vaig trobar escrivint per donar via lliure a la indignació. Després vaig seguir amb el propòsit que el meu fill pogués saber com havia estat de desitjat i buscat. També vaig voler donar testimoni del que representa seguir un procés d'adopció. Penso que el meu relat pot fer una mica de companyia a les persones que es trobin en una situació similar i, alhora, pot informar, amb el cor, als qui vulguin acostar-se a tot el que comporta arribar a ser mare quan la biologia no t'ho permet".

Trobada divendres dia 27 de setembre a les 7 de la tarda a la Sala d'estudi de la Biblioteca de Miami.

BON ESTIU!!!

3 comentaris:

  1. Vaig començar llegint el pròleg d’en Pellegrino sobre l’obra i la vida de Goliarda Sapienza, i quan textualment diu: “ el cor i les idees eren l’únic aliment literari de Goliarda”, vaig concloure que valia la pena llegir: l’art de viure

    Escrit des de la pròpia experiència vital de l'autora, ens remet tant a la lluita personal com a la social. El resultat és un voluminós escrit en forma de novel•la, que s'endinsa en els viaranys de l'ànima femenina alhora que qüestiona i critica aspectes com la religió o la política. Relata la vida de Modesta, amb els seus amors turmentats, plena d’erotisme i episodis històrics dels 50 primers anys del segle XX a Itàlia (i a la resta del món).

    M’he perdut en algunes escenes i alguns diàlegs, en què, per a mi, no queden ben explicats els fets. Crec que li caldria una mica més d'agilitat per alliberar la narració de la sensació feixuga que apareix en certs moments, i que li fa perdre la frescor que acompanya el text.

    Penso que el llibre té gairebé tantes coses com la vida: les circumstàncies exteriors, la vida interior, la cultura, la política, els plantejaments personals, la coherència (molta més que a la vida real) la família i també evidentment l’amor i el sexe. Hi ha de tot i es llegeix molt agradablement.

    Opino que és un himne a la llibertat !

    He estat pensant quins adjectius podia posar-hi a aquesta novel•la, ja que son diverses i variades les emocions que m’ha produït, al final m’he decidit per: sorprenent !

    ResponSuprimeix
  2. Un adjectiu ben bonic el que has escollit Javier! Les sorpreses sempre són un regalet per la vida.

    A mi també m'ha agradat força. M'ha transmès sobretot força. Força per sortir d'una vida difícil, força per tirar endavant malgrat les circumstàncies, força per viure la vida que ha escollit tot i les realitats, força per acollir, força per estimar, força per deixar anar... A mi m'ha encantat la fortalessa d'aquesta dona!

    ResponSuprimeix
  3. Moltíssimes gràcies a la Montse i al Vicenç per aportar-nos la seva experiència personal, els seus sentiments, els seus neguits, les seves alegries i tot allò que acompanya un tràmit d'aquest tipus.

    Dues històries reals amb final feliç!!!

    ResponSuprimeix