Les Belles Imatges de SIMONE DE BEAUVOIR explica la vida a París d'una família d'alta i benpensant burgesia als anys seixanta. Simone de Beauvoir va aprofitar per escriure una una crítica novel.la sobre la "veritat", una reacció a l'espectacle del món, mistificat i a les hipòcrites relacions que els prejudicis socials estableixen.
Publicada al 1966, Les belles imatges,manté avui dia plenament la seva vigència. La seva autora és una de les més reconegudes intel.lectuals del segle XX.
M’ho he passat molt bé llegint aquest llibre.
ResponEliminaHe tingut dificultats a les primeres pàgines on la identitat dels interlocutors no éra segura, i crec que això fa tirar enrera a bastants lectors. Els crítics opinen que son reminiscències de la forma d’escriure de Nathalie Sarraute, autora francesa d’origen rus, membre destacada del moviment d’avantguarda, el Nouveau Romance.
Ara bé resulta que una de las particularitats de Les Belles Imatges és precisament la seva forma narrativa. En línies generals, és la protagonista que narra la historia des de la seva perspectiva en primera persona, però en ocasions es refereix a ella mateixa com a una tercera. Igualment, salta de la narració en primera persona cap el diàleg interior. Això vol dir que mentre es desenvolupa una acció, els pensaments i judicis de Laurence poden colar-se sense previ avis. Això és el que fa una mica impenetrable el text, sobre tot en el primer capítol, però al moment en que un descobreix aquest artilugi pot seguir el fil dels esdeveniments i trobar-se amb una historia interessant.
Trobo molt interessant com mostra la forma de pensar i actuar dels personatges d’un cert nivell social francès, la burgesia acomodada. Per medi de Laurece se’ns mostren varies actituds i reaccions front temes com l’educació dels infants, per exemple.
En la novel•la les persones tenen posicions socials fascinants amb alts ingressos. La seva preocupació ja no s’enfoca com crear un sistema mundial més bo i just, sinó en que serà el millor per desplegar la seva riquesa, com presentar "les imatges" boniques. L’estil de vida posa tot lo important: la casa al camp, les festes, els viatges. Els problemes son trivials: amb qui cal tenir un negoci, quins regals per fer - no massa cars per no ofendre, però de semblança cara. Els caràcters dels personatges en les “Les Belles Imatges” segueixen la trivialitat per falta de qualsevol altre veritable valor.
De Beauvoir utilitza la sàtira per destruir la màscara burgesa dels falsos valors. Aquesta sàtira està inclosa en el punt de vista de la protagonista y expressada amb un llenguatge ple de clixés.
Javier Castelo
La ment existencialista de de Beauvoir dona origen a una historia existencialista.
ResponEliminaL'autora mostra la hipocresia del model burgès i demostra que, encara el home estigui rodejat de xampany, caviar i cars mobles italians, no pot saciar la set existencial, no pot obviar la mort, no pot evadir el sofriment, no pot controlar els esdeveniments del món en el que va ser llançat i abandonat, com qualsevol altre mortal.
La germana de Lawrence, Marta, es una dona que se sent perfectament còmoda amb el seu rol. És una dona del Segon Sexe feliçment marginada. Ella introdueix l’element religiós en el relat, aconsellant constantment a la protagonista que Deu és el camí cap a la solució de tots els seus conflictes.
Indiscutiblement, el to de la narrativa te una marcada tendència cap el pessimisme. L'angoixa és la emoció predominant en aquesta novel•la: l'angoixa de Dominique amenaçada per la seva vellesa, l'angoixa de Katherine aclaparada pels mals del món, l'angoixa de Laurence por sentir-se part d’una vida construïda com una escenografia fredament calculada, l'angoixa de Jean-Charles per sentir la seva homenia amenaçada, l'angoixa de la germana per la crisis dels valors religiosos, l'angoixa, l'angoixa, l'angoixa … I lo curiós és que aquesta emoció no s’acaba al final de la historia. De alguna manera el lector tanca el llibre amb la sensació de que la felicitat és utòpica, i que els éssers humans, independentment de la seva condició social i econòmica, sempre se sentiran insatisfets i que els esdeveniments son arrasadors i la missió dels humans és tractar de torejar amb ells.
Javier Castelo
Javier, sempre és un plaer llegir els teus comentaris. Estic d'acord al pensar que les coses materials no poden omplir el buit de l'espiritualitat, de l'existencialisme i de totes aquelles coses que porten l'ésser humà pels camins dels dubtes i les qüestions que els neguitegen.
ResponEliminaUn cop més, gràcies!