FIRMIN


Un llibre de Sam Savage. Firmin ha nascut en una petita llibreria d’un decadent barri de Boston durant els anys seixanta. En Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família,busca l’amistat del seu heroi, el llibreter, i d’un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores.


Original, brillant i plena d’al·legories, Firmin desprèn humor i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s’esvaeix tot deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada.

Hem pensat que aquest podria ser un bon llibre per estrenar un Club de Lectura. Ens trobem el dia 18!

3 comentaris:

  1. Pues sí! Un original i un bon llibre per iniciar el Club de Lectura de Miami Platja!!
    Vull destacar algunes de les innumerables frases que m’han cridat l’atenció:
    “Feia molt de fred, i una cosa semblant a una pinta glaçada ens passava per la pell. Era el vent.”
    “L’enciam, tenia el mateix gust que Jean Eyre”
    “Si hi ha res per què resulti útil una formació literària, és per dotar-nos d’un sentit de la catàstrofe.”
    “Les vides en les novel•les, tenen un sentit i una direcció.”
    “Macbeth diu allò que la vida és un conte narrat per un idiota, .....que no significa res.”

    Javier Castelo

    ResponSuprimeix
  2. És bonic, veritat? Però... m'ha semblat tan terriblement trist...
    Les innumerables referències que es fan de llibres i d'autors, així com les coincidències de les vivències d'en Firmin amb la vida de molts d'aquests personatges, la fa tremendament bonica!
    Demà en parlem de tot plegat!

    ResponSuprimeix
  3. Un llibre original pel seu protagonista, a vegades irònic, altres corrosiu, altres tendre,altres egoista, o generós...però sempre novedós en els seus comentaris.Si hi penses massa, no l'acceptes, si oblides què és arribes a sentir-ne simpatia tot i la seva petulància. Es coneix prou bé i això diu molt d'ell tant quan es fa autocrítica d'alguna de les seves obsessions, com quan es mira al mirall.Els comentaris que fa dels llibres o d'algun autor, són molt curiosos i més d'un probablement encertat. Em va cridar l'atenció especialment el de Joyce i el de Jane Eyre. Un llibre que penso que s'ha de llegir amb ment oberta, que a cops fa riure, d'altres pensar i algun més oblidar que protagonista de la vida ho pot arribar a ser qualsevol, com a mínim, de la pròpia, fins i tot Firmin. El recomano.

    Joaquima

    ResponSuprimeix