La Muntanya del Cardenal’ és un exercici d’imaginació en una època en la que gairebé tot estava prohibit. “Resulta curiós que tan sols el humor i la creació de mons onírics, de mons intuïts o somiats, et permetia mantenir-te en peu, havies de construir la teva vida amb els teixits dels teus somnis” – tal com es diu en el llibre.
La Muntanya del Cardenal, és també la crònica d’una època, la dels anys 50, des del punt de vist d’alumne intern dels 10 al 14 anys, en un col·legi concret, el de Ntra. Sra. De la Mercè de Montblanc, un internat perdut en els freds i les boires de la Conca de Barberà i vivint l’exili de la calidesa marítima de la Vilanova natal i l’aixoplug de les sínies de la Geltrú. ”I en aquell internat, va aparèixer un bon dia un personatge transgressor que va revolucionar el col·legi i que jo me’l vaig apropiar per a desenvolupar-lo en la meva imaginació. Aquella necessitat imperiosa de models que té sempre la adolescència.”
Trobada 30 de març a les 7 de la tarda
a la Biblioteca Joan Miró
Ajornada
Estimades lectores i lectors, donades les circumstàncies i no sabent quan ens podrem tornar a trobar, podríem aprofitar el blog per a fer el Club de manera virtual. O sigui, que podem expressar per aquí mateix, què ens ha semblat la lectura, quina nota li posariem, quins són els fets més destacables, quines conclussions n'heu tret, o sigui, tot allò que us vingui de gust!
ResponEliminaA mi personalment aquesta novel.la m'ha agradat molt, he rigut i representa molt bé, els internats de l'època, que exactament és la meva. Al pobre noi el van portar a Montblanc, a l'internat a veure si canviava la seva manera de ser, difícilment van aconseguir els objectius, però si que es va fer gran, i això vol dir, fer-se persona en tots els seus vessants.
ResponEliminaHe parlat amb companyes del meu internat i els hi he recomanat!
Als internats es vivien experiències de tota mena, però també era un aprenentatge per a molts passos de la futura vida. Si parles amb interns de l'època, n'hi ha que estan contents i altres en tenen mal record.
ResponEliminaEl protagonista va aprendre a respectar el seu amic imposat, i es va enriquir molt.
És molt entranyable la situació de l'obra tan aprop de les nostres terres.
M'agradat molt la novel.la tota en si. Reflecteix la realitat d'aquells anys. Els col.legis no religiosos també es regien per la mateixa política. Diners i religió anaven junts. Van acceptar a l'Horaci, no per la seva intel.ligència, sinó pels diners dels papes, suposo.
ResponEliminaLa història està molt ben escrita i descrita en tot, paisatge i personatges.
Jo li donaria un 8!
A mi la història del cardenal mirada per fora, la lletra tan petita... en principi la vaig rebutjar sense començar-la. Quan ho vaig fer, em va costar una mica d'entrar, perquè havia llegit un altra novel.la que també tractava de nens "Un saco de canicas"
ResponEliminaAl final m'hi vaig posar i sí, sí que m'ha agradat, m'ha fet recordarr al meu col.legi de monges.
He viscut el fred de Montblanc, que en fa molt a l'hivern, m'ha fet patir la poca oomprensió del pare d'aquest nen, i després, m'ha sobtat, que al final l'Horarcio no era l'Horacio, sinó que era el seu germà.
M'agradat molt la tendresa amb el pescador i amb e gitano que cuidava els cavalls, sembla com si el nen busqués la figura del pare amb el quan no es van entendre mai.
Jo li donaria un 8, tot i que em va costar una mica d'entrar.
Ah, i masses collons per aquí i per allà :-)
gràcies, Judit per a transcriure el meu comentari. Ara tot i seguint el teu tutorial, espero aprendre com se fa.
EliminaJo encara no l'he pogut acabar. Fins on he llegit, puc dir que m'ha tornat a la meva infantesa.
ResponEliminaEspero acabar-lo i més després d'haver-vos llegit.
Fins aviat!
Gràcies Judit per la gran feinada, des d'aquí moltes abraçades (per ara virtuals) per Tot@s. Salut i cuideu-vos molt!
EliminaJo tampoc no l'he acabat encara, perquè tenia altres coses i potser m'ha costat una mica entrar-hi, la qüestió és que el que he llegit fins ara m'ha agradat.
ResponEliminaEspero tornar-nos a veure aviat!
He trigat una mica, però per fi la he acabat. En principi no la vaig agafar amb moltes ganes,més q re per la portada i la lletra però a mesura q anava llegint, vaig veure una història molt tendra a més la descripció del paisatge i a més és de la meva infantesa, encara q jo vaig anar a un col.legit de monges i era externa,Pero vaig veure bastant aprop perquè els meus cosins van anar als Salesians de Mataró i Horta i allò era com una presó. No sortien més que dues vegades al any. També vull dir que els capellans de la època estaven tallats pel mateix patró a tot arreu i tenien els mateixos credos.Tambe quan els dos amics juguen al joc de les no preguntes...Realment m'agrada molt....
ResponEliminaQue bé Pili, que al final t'hagi agradat! Moltes gràcies per comentar!
Elimina