EL PES DE LA PAPALLONA (Miami)



El rei dels isards sap que el seu temps s’esgota després d’anys de supremacia indiscutible per la seva força i grandesa. Ara, les seves banyes hauran de rendir-se a les d’un fill decidit. Sap com encarar el seu ocàs amb dignitat. És novembre. Des de la vall se sent l’olor de l’home, de l’assassí de la seva mare. El vell caçador furtiu sap que també voreja el final. Ha passat la vida acaçant molts fills del rei, però era ell a qui realment buscava. Aquesta serà l’última temporada, no queda més temps si el vol vèncer.Dos éssers únics, extraordinaris, solitaris en la seva supremacia, han posposat durant anys un duel en el qual no hi ha en joc el seu destí, sinó la veritat de dues vides oposades. Una papallona que durant generacions s’ha posat a la banya del rei esbategant al vent serà l’únic testimoni de la sort final d’ambdós oponents.

Trobada 13 de març a les 7 de la tarda Biblioteca Miramar
Ajornada

10 comentaris:

  1. Ja que no podem quedar presencialment, podem aprofitar la pàgina per a fer els nostres oomentaris del que ens ha semblat el llibre. Quina nota li posariem, si ens ha estat fàcil de llegir, quines conclussions en podem treure... En definitiva, el que vosaltres vulgueu!

    ResponSuprimeix
  2. Respostes
    1. El llibre es bonic i entretingut, fàcil de llegir i amb temàtica original.

      Suprimeix
  3. EL PES DE LA PAPALLONA.
    Hola a tots!
    Estic contenta d’haver llegit aquest relat breu però intens i haver-lo trobat tan interessant i haver-ne fet un bon aprenentatge.
    Sóc filla de caçador, el meu pare tots els diumenge de la temporada de caça, sortia amb els amics caçadors a caçar conills. Ho vivia tot amb molta passió i estimava la natura, la respectava i en tenia cura. Però també és veritat que matava conill, i això costa una mica d’entendre. L’admiració i l’extermini. Però jo si que ho creia, encara que penso que no tots els caçadors són dignes de ser-ho
    M’encanta el poder que li dóna el llenguatge, ens fa saltar de la cadira, ens col•loca a dalt de la Mola de Colldejou. I la història que ens conta és molt bella. És una novel•la curta de faula moral, amb molts elements simbòlics.
    La fi del rei dels isards i la fi del caçador que va matar a la seva mare, aquests dos éssers tan poderosos s’enfronten en un indret que tots dos coneixen molt bé. Veiem l ‘enfrontament entre els dos mascles alfa en plena muntanya dels Alps. Aquest enfrontament no és tan sols una cacera, és el duel entre la violència i el poder, que representa l’home i el respecte de les lleis de la natura, de l’isard. I la papallona com a símbol de fragilitat i força, serà l’únic testimoni de la fi dels dos oponents.
    Em va costar una mica d’entendre en quin moment va fracassar el caçador, però és evident que en el moment que va sentir admiració per l’isard, va ser quan ell va ser caçat. Per què l’Isard va tenir l’oportunitat de guanyar i no ho va fer, en canvi el caçador no va dubtar en cap moment que no guanyaria(perquè ell tenia l’escopeta). Encara que com sempre després se’n va penedir, i llavors ja no hi va poder fer res.
    En resum, un llibre per a llegir i gaudir-ne.
    Gràcies


    Roca Badia i Bargalló
    Mont-roig del Camp , 6-4-2020

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'alegra Roca que t'hagi agradat. La veritat és que la prosa d'aquest autor et fa viure la lectura amb els cinc sentits. Pots olorar els animals, pots notar la rosada, pots degustar la cervesa...
      El fet que l'autor sigui muntanyenc i gran coneixedor de la zona, fa que et descrigui el paisatge pq el lector s'hi endinsi i formi part de la història com si fos un espectador.
      Al llibre hi ha coses que no es diuen, però que s'intueixen, que te les pots imaginar. Quan el caçador es va desenganyar de la gent? Quan va ser que es convertir en un solitari? Com l'isard... Ja ho diuen, el dolor o et mata o et fa més fort.
      Com ja us vaig dir al whatsap, és el primer llibre que he escollit, que prèviament ja havia llegit, però és un caramelet que no podíem deixar escapar. A Erri de Luca se la de llegir al menys, un cop a la vida!
      Gràcies a vosaltres, sempre, sempre!

      Suprimeix
  4. És un llibre interessant amb temes diferents, escrit fàcil, té la seva gràcia per la relació entre un isard i un caçador.

    ResponSuprimeix
  5. M'ha agradat el tàndem de forces entre dos líders, l'home i l'isard. Tots dos rústecs.
    L'ambient amb una descripció total!

    ResponSuprimeix
  6. El llibre m'ha agradat molt. Tot i la seva brevetat, hi trobo continguts de zoologia, botànica, geologia, etologia i psicologia que et porten fins la muntanya suaument.
    També hi aprècio un estudi sobre el poder i la seva transitorietat.Què se sent quan s'és a punt de perdre'l.
    Quan les condicions són les adequades fins i tot el pes d'una papallona pot acabar doblegant els més poderosos.
    Per acabar, els fets físics són molt locals però el missatge és extrapolable universalment.

    ResponSuprimeix
  7. El llibre m'ha agradat força. Em fa pensar i reflexionar amb tu mateix. Hi ha moments que pots portar-ho a la vida real amb molta similitud. Els personatges són entranyables cadascú amb el seu perfil.
    Fins i tot parlant amb el meu company del llibre, ara se l'està llegint ell!

    ResponSuprimeix
  8. El llibre m'ha agradat moltíssim. Me'l vaig llegir ràpid, em va sorpredre tot: Els protagonistes, la seva història, el vocabulari, la manera de narrar-ho. Tot fabulós!
    Són molts els passatges que m'agradaria comentar, només en citaré uns quants:
    "Va sortir amb el cafè que li fumejava al cap"
    "Aminois invisibles fressats pels seus unglots lleugers amb prou feines un senyal fet amb un llapis sobre els preipicis"
    "Mantenir les mans trenades"
    "Els llamps s'estavellaven sota seu i provocaven fum d'enclusa i de forja"
    "Els homes davant de les dones patinen entre almoïna i fanfarronada"
    "El present és l'únic coneixament útil"
    Jo li poso un 10!!!!

    ResponSuprimeix