LA MALA DONA (Miami)


A la ciutat de Barcelona, fa un temps que hi van desapareixent nens, fills de prostitutes que no gosen denunciar els segrestos a la policia. El rumor popular es va fent més i més fort fins que un inspector , Moisés Corvo, un home una mica bevedor, putero i que pensa que de tant en tant s'ha de ser resolutiu i treure el puny o l'arma de foc, segons l'ocasió, comença a interessar-se pel cas.
Basada en un cas real que va sacsejar Barcelona als primers anys del segle XX, tristament protagonitzat per l'anomenada "vampira del carrer Ponent"

Trobada, divendres 9 de maig a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Miami

2 comentaris:

  1. Joaquima Nolla Gasulla

    Novel•la negra com el sutge, esgarrifosa per a ments sensibles i no tant sensibles, basada en fets tristament reals, que m’ha provocat mals somnis.
    Dos investigadors de vida poc exemplar, especialment en Corvo, lluitaran per resoldre un cas que porta de cap a la població de Barcelona o millor dit als marginats de la ciutat, a aquells que no compten, els gairebé sense nom. El cas del monstre vampir que segrestava normalment nens de prostitutes per a vendre’ls com a objectes sexuals, entre d’altres aberracions, a la classe benestant. Bé això, mentre esdevenien els fets només ho sabien els que en treien profit, clar. I tot sota el vist-i –plau del poder corrupte que mirava i feia mirar cap a un altre lloc i impedia que s’aclarís res del que estava passant.
    Barcelona de la Setmana Tràgica, el Liceu i les bombes. Una ciutat injusta, plena de misèria moral, corrupció, fam i malalties.
    El personatge de l’Enriqueta Martí existí i les descripcions que ens fa l’autor, tant dels fets com de la ciutat de Barcelona mostren amb claredat i vivesa una història trista que necessita d’un narrador molt especial per aconduir el fil: la Mort. No podia ser d’altra manera.
    Les referències a edificis,la Model, carrers, Marqués del Duero, indrets, Montjuïc, el Port entre molts d’altres i fins i tot la mort de Maragall, ens apropen encara més a aquella Barcelona i ens fan més real la història que penses en un principi que no ho ha de ser perquè és massa dur el que està passant.
    Detalls concrets de gairebé tot, però en especial de la maldat feta persona, et fan pensar molt i t’impedeixen de creure que allò va esdevenir llavors però que ara ja no passa.
    Si voleu novel•la negra, aquesta és dura, impactant, dolorosa... i t’arriba a fer pensar també en els anarquistes i el possible per què de la bomba al Liceu. No té justificació, evidentment, com no ho tenia res del que estava passant a aquella Barcelona que ens descriu l’autor. Ficció? Massa informació real per a quedar-te amb el gustet de la ficció que d’alguna manera et podria tranquil•litzar. Ah! I una cosa que no t’allibera del malestar però que et permet creure que potser hi ha algun tipus de justícia, molts dirien no gens justa que a vegades actua. Diuen que la tal Enriqueta Martí, la vampiressa del carrer Ponent, morí a la presó de dones Reina Amàlia de la ciutat. Havia estat detinguda i ingressada allí uns mesos abans. La versió oficial deia que havia mort després d’una malaltia greu, explicava La Vanguardia del 13 de maig de 1913. La realitat és que sembla ser que va morir després de ser linxada al pati de la presó per la resta de recluses.

    Interessant que entreu, un cop llegida la novel•la, a la pàgina web que us poso a continuació:
    http://www.barcelonallibres.cat/2014/01/la-mala-dona.html



    ResponSuprimeix
  2. Uns quants deies després d'haver fet Club de Lectura, va sortir un reportatge al Punt (diumenge 11 de maig) en que es desmentien els fets.
    Fins i tot hi ha un llibre d'Elsa Plaza DESMONTANDO EL CASO DE LA VAMPIRA DEL RAVAL.
    Sigui com sigui, si gros era el que vam llegir, gros és que ara ho desmenteixin. On quedem les persones quan els mitjans de comunicació ens menteixen, ens enreden, ens fan creure el que volen (per bé o per mal) I el més fotut de tot es que sempre se la carreguen els mateixos, els que estan a baix de tot. Perquè tota aquesta colla de depravats amb peles, continuen siguent els autèntics criminals.

    ResponSuprimeix