VERD AIGUA (Mont-roig)


El fil conductor de la narració és l'èxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croàcia, dins l'antiga Iugoslàvia. Marisa Madieri torna a trobar en la memòria els episodis tràgics i còmics que van marcar la seva infància, les persones amb qui va créixer _com la inoblidable àvia Quarantotto- i làmbient de Silos de Trieste,"un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós", on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avança el relat, l'escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.

2 comentaris:

  1. M'ha semblat una forma d'escriure fresca i àgil.
    Interessant conèixer el moment històric a aquesta zona d'Itàlia i Croàcia, que desconeixia totalment.
    Ressaltaria el penúltim capítol que parla de la mort de la mare (capítol que titula com: 23 de novembre del 1984)
    El Postfaci esta molt bé però una mica llarg i massa erudit en alguns aspectes.

    ResponElimina
  2. M'ha semblat una forma d'escriure fresca i àgil.
    Interessant conèixer el moment històric a aquesta zona d'Itàlia i Croàcia, que desconeixia totalment.
    Ressaltaria el penúltim capítol que parla de la mort de la mare (capítol que titula com: 23 de novembre del 1984)
    El Postfaci esta molt bé però una mica llarg i massa erudit en alguns aspectes.

    ResponElimina