El llibre és la història d'una dona, que de la postguerra ençà ha tastat l'esplendor i la misèria humana, sense concessions. La seva defensa és volar i ressorgir de les cendres constantment, sempre fidel a si mateixa, i en contra de tota adversitat. Perfum d'alfàbrega és un llibre captivador des de la primera pàgina, i en la línia àgil i rica de matisos i vocabulari a què ens té acostumats l'autor.
TROBADA EL DIA 6 DE MAIG A LES 7 DE LA TARDA
Una narrativa treballada i fresca.
ResponEliminaEl amunt i avall de la Tura em fa reviure una època, en part viscuda personalment i una altre coneguda per boca del meu avi i la meva mare
Us deixo dos paràgrafs per reflectir el amunt i avall del personatge.
“No voldria pas ser enterrada, en un altre lloc que aquest, tant bell. Aquí els estels hi són i els pots tocar cada nit. I aquestes postes de sol, dubto que les pogués gaudir en cap lloc del país: fascinants, llargues, lluminoses, gairebé sonores. Si aquesta intensa plana, verda de tots els verds, no és el jardí més cuidat, pulcre i desconegut del país, que vinguin a cantar-m’ho en gregorià. I l’han fet els homes! Quina diferència d’altres llocs que conec, que, gaudint d’un paradís, també els homes l’han potinejat i convertit en un abocador que fa girar la cara.”
....
“La gent- la malvada gent!-, remenant la cassola, va prendre partit a favor del xicot i culpar dels fets la Tura i la seua permissivitat, que ja es veia d’una hora lluny que era una fresca. De pocavergonya, descarat, brut i el que no es podia dir, el Roc va passar a ser un heroi popular: el pobret!, vidu com era, sense companyia –i l’eixut que anava!-, bé necessitava abeurar la bestiassa al primer bassal que se li posava al davant. El col•lectiu vilatà, de cop i volta, li consentia l’abús. També cal situar l’incident en aquella arrossegada època d’enxovament –la deixadesa de l’allargassada postguerra, encara famolenca de tantes necessitats -, que no acabava d’aixecar el cap, tot i progrés esperançador que ja s’entreveia venir.”
Javier Castelo
Una novel.la plena de contrasts, com molt bé reflecteixen els paràgrafs que has escollit.
ResponEliminaLa vida a vegades et sorprèn i altres la veus venir!
Fins a la tarda Javier, i gràcies pel comentari!