tag:blogger.com,1999:blog-5746009551985577492.post1462338203298830720..comments2023-06-25T12:45:06.320+02:00Comments on Clubs de lectura: PERFUM D'ALFÀBREGA (Mont-roig)BJMhttp://www.blogger.com/profile/18160880284600198659noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-5746009551985577492.post-21607289031802663542013-05-06T15:12:16.187+02:002013-05-06T15:12:16.187+02:00Una novel.la plena de contrasts, com molt bé refle...Una novel.la plena de contrasts, com molt bé reflecteixen els paràgrafs que has escollit.<br /><br />La vida a vegades et sorprèn i altres la veus venir!<br /><br />Fins a la tarda Javier, i gràcies pel comentari!BJMhttps://www.blogger.com/profile/18160880284600198659noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5746009551985577492.post-51706045365508532682013-04-23T12:10:39.922+02:002013-04-23T12:10:39.922+02:00Una narrativa treballada i fresca.
El amunt i a...Una narrativa treballada i fresca. <br /><br />El amunt i avall de la Tura em fa reviure una època, en part viscuda personalment i una altre coneguda per boca del meu avi i la meva mare<br /> <br />Us deixo dos paràgrafs per reflectir el amunt i avall del personatge. <br /><br />“No voldria pas ser enterrada, en un altre lloc que aquest, tant bell. Aquí els estels hi són i els pots tocar cada nit. I aquestes postes de sol, dubto que les pogués gaudir en cap lloc del país: fascinants, llargues, lluminoses, gairebé sonores. Si aquesta intensa plana, verda de tots els verds, no és el jardí més cuidat, pulcre i desconegut del país, que vinguin a cantar-m’ho en gregorià. I l’han fet els homes! Quina diferència d’altres llocs que conec, que, gaudint d’un paradís, també els homes l’han potinejat i convertit en un abocador que fa girar la cara.”<br />....<br />“La gent- la malvada gent!-, remenant la cassola, va prendre partit a favor del xicot i culpar dels fets la Tura i la seua permissivitat, que ja es veia d’una hora lluny que era una fresca. De pocavergonya, descarat, brut i el que no es podia dir, el Roc va passar a ser un heroi popular: el pobret!, vidu com era, sense companyia –i l’eixut que anava!-, bé necessitava abeurar la bestiassa al primer bassal que se li posava al davant. El col•lectiu vilatà, de cop i volta, li consentia l’abús. També cal situar l’incident en aquella arrossegada època d’enxovament –la deixadesa de l’allargassada postguerra, encara famolenca de tantes necessitats -, que no acabava d’aixecar el cap, tot i progrés esperançador que ja s’entreveia venir.”<br /><br />Javier CasteloAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/17721495053674289083noreply@blogger.com