Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el Monestir de Sant Pere de Rodes s'alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d'altres, acull en Sebastià, l'administrador de l'hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l'amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat.
Però són temps convulsos, i l'abat Berenguer, un home server i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del compte d'Empúries i el vescompte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics.
En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d'esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans que no arribi el Jubileu.
Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats
Judith tenies raó,si que el vaig llegir, peró ja fà vora dos anys, mon bon relat de l'época amb el tramat de la complexa societat que lluïta per sobreviure al seu destí imposat pel domini que exerceixen els poders de l'esglesia i les continues desavinences entre els governants, molt ben argumentat i descriptiu de l'espai, grans protagonistes en Blai i Sebastià.
ResponEliminaDels que m'agraden, molt bon llibre.
Xavi
Sí Xavi! Sé que és el tipus de literatura que gaudeixes. Estaré atenta per si descobreixo coses noves per a mostrar-te.
ResponEliminaLa veritat és que el llibre és ben xulo. Està ben documentat, i si t'agrada la història pots anar estirant el fil de la vida dels personatges històrics que s'hi anomenen. Aquí et deixo un enllaç sobre una entrevista que li van fer a la Núria Esponellà "in situ"
http://www.youtube.com/watch?v=opt_5jTztY8
•M'ho he passat molt bé llegint aquest recorregut històric i geogràfic a través d'uns personatges creïbles des de la perspectiva actual.
ResponElimina•M’agrada el final, el trobo senzill (però poc habitual), encertat i adient
•Considero una visió molt realista del dia a dia de les creuades i en poques línees.
•Queda patent que l’església actuava com un feudal més, en aquesta frase:
- "Només ens podem redimir del jou si paguem la remença que vol l’abat"
Frases a destacar:
- Ets una dona i no et pots permetre segons què, havia dit a la filla.
- “Senyora mare”,li havia preguntat Brunissenda, “per què ens culpen del pecat original?
- “la religió no serveix de res, si abandonem els actes nobles”
S’agraeix:
- Que s’enumeri la bibliografia i en particular la “Guía práctica de la cantería”.
- Haver contactat amb un marbrista per mostrar-li els secrets del marbre.
- L’índex
- El dibuix de Sant Pere de Rodes
- i la tasca per documentar-se
Em ves agradat algun esquema que il•lustrés la preparació del treball dels escultors
Javier Castelo
Gràcies Javier! Els teus comentaris sempre són molt benvinguts i didàctics.
EliminaPer cert, espero que la xerrada anés molt i molt bé =:)
La xerrada sobre "la seguretat nuclear a l'espai" va ser ben rebuda amb per un ampli públic.
EliminaJavier
Des d'aquí voliem agraïr a l'escriptora Núria Esponellà, l'estona que ens va regalar, tota ella plena d'interessants explicacions, d'amabilitat, de confiança. Tot un plaer per les lectores!
ResponEliminaMoltes gràcies Núria, a tu i al teu marit, per ser especials!