BALZAC I LA PETITA MODISTA XINESA




El 1971, com molts milions de joves xinesos en aquells anys, dos presumptes intel·lectuals de ciutat són enviats al camp perquè els camperols pobres els “reeduquin”. Tenen disset i divuit anys, i el seu destí és un poble perdut al capdamunt d’una muntanya remota. Allà, en efecte, viuran un capítol decisiu en la seva educació; però serà sobretot gràcies a l’amistat de la Petita Modista i, sobretot, gràcies a una maleta plena de llibres prohibits.

4 comentaris:

  1. Una vegada més la vida ens demostra una agra manera de viure-la.
    Malgrat la dificultat per entendre el caos de la "reeducació".
    Malgrat el disbarat que va suposar en la història. De l'horror cultural que van sofrir els intel•lectuals. No menys macabra que la supressió del poble jueu a Europa.
    Per sobre de l'opressió, de l'esclavitud i de l'aberració irracional de mantenir el poder amb la ignorància del poble. Sobreviu la vida...
    En totes les seves facetes, des de l'esperança, amb la il•lusió, amb l'amor, en el desig de llibertat, en la necessitat de salvaguardar la cultura, en l'interès per continuar creixent. En definitiva continuar viven.
    En el drama de la societat xinesa de 1970, es desenvolupa una historia no menys dramàtica que de altres. Però la història tendra que relata el llibre, la lluita d'uns adolescents arrabassats de les comoditats fins a la persecució. Aflora els desigos d'aprendre, per refugiar-se en el prohibit, per descobrir l'amor i l'amistat.
    Una lliçó de vida sense tràgic final, afortunadament. Per sobre de l'intel•lecte, per sobre de la pena... LA VIDA
    A mi personalment m'agrada l'episodi del metge que davant del pagament de l'avortament. És capaç d'emocionar-se per l'autor. Veient-lo com un igual, que va soportar la repressió de ser llegit en llibertat.
    I no menys impactant em sembla la frase terrible "tres entre mil" Ja te'n fa sospitar de la barbàrie en la qual es veurien sotmesos.
    I si he de quedar-me amb un personatge. Em quedo amb la "petita modista". M'ha encantat el seu despertar al món, el seu interès de viure la vida. La seva maduresa, sense filtracions de l'amor. Donar-se una oportunitat... per a qui sap si errar. Però valenta, coneixedora a través dels ulls dels seus instructors de la necessitat de créixer.
    M'agrada el final. Balzac és una mera disculpa.

    ResponSuprimeix
  2. Bea, gràcies pel teu comentari. Sempre amb un punt de protesta en contrapunt amb un punt de tendressa.
    Qui millor que tu sap com encaixar coses a la vida? Qui és capaç de somriure i anar més enllà?
    Un plaer compartir la teva opinió!!!
    Un petó estimada...

    ResponSuprimeix
  3. Descobrir que hi ha un món més enllà del que tenim i que pot estar al nostre abast només amb el bitllet del desig, és perillós, francament perillós. Això li va passar a la petita modista. Va voler saber que hi havia a l´altre costat de les muntanyes.
    Un llibre ben bonic que vaig llegir fa temps.

    ResponSuprimeix
  4. Lluís els horitzons estan allà, esperant a ser traspassats. És una mica com obrir una porta o iniciar un camí =:)

    ResponSuprimeix