84 CHARING CROSS ROAD

Els anys posteriors a la Segona Guerra MundialUna dona de Nova York, intel·ligent, solitària, enginyosa, culta, atrinxerada dins un apartament petit i atapeït de llibres i cendrers: Helene Hanff.Londres: una ciutat on encara es poden observar els cràters de les bombes, on s'ha de fer tres hores de cua per comprar dues costelles de xai i on una dotzena d'ous fa brollar les llàgrimes de la gent gran.Un anglès reservat, meticulós, treballador, casat amb una dona tan silenciosa com ell: Frank Doel.Helene Hanff descobreix un petit anunci al Saturday Review d'una llibreria de Londres especialitzada en llibres de segona mà. Decideix escriure-hi per demanar edicions difícils de trobar a un preu mòdic a Nova York.Li respon un circumspecte Frank Doel, fidel empleat d'aquella llibreria. D'aquesta manera comença una correspondència que durarà vint anys, a la qual Helene i Frank Doel parlen de llibres i lliures, autors oblidats, farina, ous, penics, centaus, penes, alegries, esperances, somnis, les minúcies insignificants que componen dues vides.L'alegria, l'humor, l'enginy, la personalitat efervescent d'Helene contrasten amb l'aparentment freda correcció britànica a ultrança de Frank Doel.Però el lligam que els uneix, l'amor pels llibres, és més fort que les seves diferències i es fa més profund cada any que passa.La intimitat aconseguida per aquest parell d'ànimes solitàries és més rica, més vívida, més real que aquell oceà que els separa i que cap dels dos no s'atreveix a creuar.El poder d'evocació d'aquest text és fascinant: a mesura que avança l'obra, el pes de les paraules no dites, de les coses que cap dels dos no menciona però l'absència de les quals es fa cada vegada més present, és un element que juga de manera tendra i hàbil amb l'espectador, portant-lo més enllà dels confins de l'apartament d'Helene i d'aquell llòbrec però lluminós 84 Charing Cross Road, on Frank Doel consumeix els seus dies.84 Charing Cross Road és la història de dues ànimes solitàries, unides per una passió: la passió per la lectura, pels llibres, per aquelles finestres que s'obren cap a altres vides que mai no deixen de fascinar-nos.

Una petita meravella... ja ho veureu.
Tenim previst visionar la pel.lícula. Així que probablement, començarem el club una mica més aviat, per després fer una mica de cine-forum i el comentari del llibre.

Bon estiu a totes!



2 comentaris:

  1. A l'instant em captivo, no sol la curiositat per conèixer-ne més dels personatges que se n'anaven infiltrant un després d'un altre. Sinó la motivació d'aquesta dona amant dels llibres. Com es delecta amb la textura dels seus fulls. Amb només les tapes és capaç de crear en ella gratitud i interès per descobrir que amaguen les seves pàgines. Culta i coneixedora de les millors edicions dels llibres que sol•licita. Tan amant de la lectura, que fins i tot concep com a pecat l'ús que els llibreters donen com a embolcall a les seves comandes. Arribant a recriminar la insolent actuació d'aquests, i suplicar enviïn el desenllaç de la trama.
    Helene Hanff d'humor acido i brusc de vegades, engendra en el llibreter certa complicitat, malgrat el seu estirat i refinat tacte per a la clientela. Persona que exerceix el seva feina amb devoció i coneixement de la literatura de tots els temps.
    Es una dona generosa pesi la seva modesta situació assalariada; amable i considerada no només amb els dependents de la llibreria, sinó amb l'anciana que li confecciona les estovalles expressament per a ella, per la qual cosa se sent en gratitud per la peça tan delicada.
    És volguda per tots els venedors de la vella llibreria, arribant a crear-se un vincle tan fefaent, no només per la generositat que els obliga a ser d'igual manera amb Helene, sinó per quants esdeveniments ja era sabut per tots els nuclis. Familiar i de total honestedat i sinceritat. Recordant-li assíduament que seria bé rebuda a les seves llars, si es decidís conèixer Londres.
    El final, és un final d'aquests que genera com a mínim tristesa.
    Una gran dona, amb una trampa en la dedicació de la seva vida, va estimà la lectura, va escriure amb la facilitat que li donava el coneixement de les obres que llegia. Però la recompensa va ser tardana i menys apoteòsica del que es mereixia.

    Gràcies maques per dedicar-me aquesta estoneta, m'hagués agradat defensar la meva lectura, però avui no m'és possible acudir, encara així que passeu una bona estona i guardeume la pel•lícula. Petonets .

    ResponSuprimeix
  2. Estimada Bea,

    Quina subtilesa eh? mmmm, un llibre preciós, d´aquells que val la pena llegir.

    Com l´amor pels llibres i la lectura és capaç d´unir dues ànimes tan diferents i contrastades...

    Et vas fixar que en cap moment es diuen t´estimo? Mai, durant 20 anys!!!

    Et guardo la peli, no pateixis.

    Vam trobar a faltar la teva opinió tan personal i crítica, però com sempre, tu la fas, independentment del medi!

    Petonets wapa!

    Judit

    ResponSuprimeix