Just abans de morir, el vell William Bellman veu com la vida li passa per davant dels ulls cansats: Va ser un jove afortunat, amb una carrera professional plena d'èxits, una família meravellosa, una dona encantadora i uns fills sans i forts, fins que... de mica en mica però implacablement, la mort es va anar filtrant en la seva vida i aquell home sinistre el va començar a assetjat, es va ficar en els seus negocis i... va capgirar la seva sort.
De totes les imatges que desfilen davant seum n'hi ha una que li ha quedat especialment gravada: la del dia que, sota la mirada aterrida del seu cosí Charles i els seus amics, quan només tenien deu anys, el Will va abatre una graulaamb la fona.
Per què li ve al cap aquest capítol llargament oblidat de la seva vida? Què oblidem i què recordem de nosaltres mateixos? Qui érem i en què ens hem converitt? Què és important i què trivial? I quines són les conseqüències dels nostres actes?
Trobada divendres 17 de setembre a les 7 de la tarda
a la Biblioteca Miramar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada