LA DONA QUE FUGIA DE LA BOIRA (Mont-roig)


 La Teresa ha crescut sense mare, en un entorn que li fa descobrir massa aviat la maldat i la violència de la condició humana. Encara jove, queda embarassada i decideix abandonar el poble natlal i buscar una oportunitat a Lleida.

 L'esclat de la guerra civil, d'efectes devastadors sobre la ciutat i també sobre ella mateixa, l'obliga a tornar a fugir. L'acollirà una Barcelona convulsa, amb les ferides encara obertes per la guerra, una ciutat en plena transformació, amb grans contrastos socials i més d'una sorpresa...

Albert Llimós retrata un personatge inoblidable, una heroïna anònima del segle XX, que aconsegueix redreçar-se després de cada caiguda, que lluita, que estima i que es fa estimar.

 

Trobada virtual dilluns 26 d'octubre a les 19 h. a la Biblioteca Joan Miró 

Mont-roig del Camp

7 comentaris:

  1. La novel.la m'ha agradat perquè m'he recordat a la història d'una noia que vaig conèixer i a mesura que anava llegint em venia la seva història al cap.

    ResponElimina
  2. El llibre m'ha agradat, els personatges estaven molt ben caracteritzats. Potser el que m'ha sorprès més és que el Javier no conegués la Teresa.

    ResponElimina
  3. M'agradat, puc dir que m'ha agradat força. El final no l'he entès massa bé. No sé que passa amb la pistola. No sé què vol fer ni el que fa, al final. I aquest passar pàgina, no l'entenc massa bé.

    ResponElimina
  4. El llibre m'ha agradat molt. Li posaria un 8, tot i que el final ha quedat una mica penjat.

    ResponElimina
  5. El llibre m'ha agradat, fàcil de llegir, els personatges molt ben enllaçats, el tema que tracta, són temps molt complicats, no he trobat cap frase per a recordar, però sí que recordaré l'argument. Al final li veig com una similitud a la Plaça del diamant.

    ResponElimina
  6. A mi m'ha semblat que al final ella es suicida. No m'ha agradat gaire aquest final, la resta, fantàstic!

    ResponElimina
  7. Es queda amb incògnit. Lliure interpretació...Una història crua i dura, molt corrent en aquells anys. També m'ha agradat!

    ResponElimina