Les dificultats del dia a dia aclaparen la Blanca, però no li impedeixen de tirar endavant. Potser perquè a l'orfenat va llegir vuitanta-quatre vegades Grans esperances de Charles Dickens, o potser perquè, quan té atacs de migranya, se li apareix el fantasma del mateix escriptor que, assegut en una cadira, li llegeix i li fa companyia.
La Blanca, que està a l'atur, que no pot comprar un tutú nou a la seva filla i que no s'entén amb el seu exmarit, troba un refugi en dos veïns: la Gina -una jove cambrera guapíssima que vol ser miss- i el Samuel -un neuròleg en crisi que es preocuparà de la seva salut.
La novel·la de Dickens és una obra que sedueix per la na-turalitat del to, que entrellaça vida i literatura i que consagra Neus Canyelles com una gran escriptora. Una novel·la que acompanyarà el lector fins molt després d'haver-la llegida.
«No pensava que els fantasmes podien ser tan necessaris en la vida del humans».
«No pensava que els fantasmes podien ser tan necessaris en la vida del humans».
Trobada dilluns 24 de febrer a les 7 de la tarda a la Biblioteca Joan Miró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada