ENTRE MUNTANYES Miami



Entre el 1909 i el 1977, en un poblet alpí anomenat Rosenau s'entrellacen els destins de les dones, que s'encarreguen de la feina de les granges i les vaqueries. Soles en un petit racó del món, les masies són tot el que tenen, i per a elles signifiquen molt més que un lloc on viure; també són un espai ple d'històries sempre presents en la memòria de cadascuna. Els homes, que van i vénen, prenen el paper de marits, amants, fills, i tots ells guarden grans secrets, ja que els fantasmes dels avantpassats porten veritats mai explicades i possiblement oblidades.
Entre muntanyes desgrana les vides dels veïns de Rosenau i per mitjà d'aquestes vides se'ns permet percebre la transformació de la quotidianitat d'aquest microcosmos: Encara que Rosenau estigui en un racó del món, no es lliura de les grans atrocitats de la història.

Trobada divendres 30 de gener a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Miami

2 comentaris:

  1. Imprescindible fer-se un llistat dels protagonistes i fer-ne un esquema amb les relacions entre ells.

    Un llibre desbordant d’emocions, amb un recorregut que contempla espai i temps, geografia e historia.
    Descriu unes vides reals molt poc bucòliques plenes d’humanitat, i per tant no exemptes de dramatisme, com totes les vides.
    Quan arribes al final voldries escriure ell llibre que descrigui d’aquesta manera tant femenina i propera el propi entorn i historia

    Javier Castelo

    ResponElimina
  2. Un paràgraf a destacar:

    Llavors va venir la guerra (1ª guerra mundial) i es va endur tots els homes. Els pocs que van tornar estaven destrossats per sempre, però en tot cas tenien dona. En Manuel va ser un d’ells, però, com que continuava sense terres i sense esperança de casa, i sense res per donar a la Bàrbara, es va casar amb la vídua de l’hostaler, tenia dues vaques i feia rajar la cervesa amb el braç esguerrat enganxat al cos. Altres dones van llogar homes de lluny, o se’n van anar a les planes a servir i s’hi van casar, o es van tancar, es van replegar en elles mateixes, van deixar de posar-se les punyetes de lli blanc de les solteres i es van conformar amb quedar-se per vestir sants.

    Javier Castelo

    ResponElimina