TERRA EMBRUIXADA (Miami)



La descoberta en un camp de torba irlandès del cap sense cos d'una noia pèl-roja desencadena una doble investigació arqueològica i policíaca. 
Els efectes de conservació que genera l'indret de la troballa pot situar la data de la mort de la dona decapitada...

Propera trobada 19 de setembre a les 7 de la tarda a la biblio de Miami.

Que tingueu un bon estiu!!!

3 comentaris:

  1. Una inquietant novel•la plena d’enigmes, fantasmes del passat i crims sense resoldre, amb el camp irlandès com teló de fons.
    Per medi de dues tràgiques histories l’autora retrata els trets eterns d’Irlanda, el seu turbulent passat, entremesclant elements de novel•la gòtica, trama detectivesca i indagació psicològica, en un entorn natural dominat pels pantans i la boira.
    Una novel•la que m’agradaria tornar a llegir en els escenaris en que transcorre, per això trobo a faltar diferents croquis indican on estan les poblacions i accidents geogràfics que indica la novel•la.
    Vull destacar unes frases que m’han fet meditar una bona estona:
    • “En Gabriel sempre havia dit que tota recerca científica, tant si es feia per mitjà d’un microscopi com d’una lent d’un telescopi, era com espiar el vast univers per un foradet”.
    • “La força de la tradició és més intensa que no es pensen”.
    • En Devaney (el policia) es va ficar al confessionari i: “va recordar el moment exacte que havia renunciat al concepte de Déu. Havia estat tan fàcil com obrir un interruptor de la llum. I des de llavors s’havia sentit més bé”.
    Aquesta última frase la vaig comentar a una companya més jove i em va dir: Molt xulo! Jo no vaig ni apagar la llum perquè mai l’havia encès.
    • …duia en cadascuna de les cèl•lules del seu cos l’essència física dels seus pares, les seqüències del seu ADN barrejades, la misteriosa perpetuïtat de l’antiga matèria de l’univers.

    ResponSuprimeix
  2. Hola de nou Javier!
    Doncs sí, també m'ha agradat aquesta, i mira que jo no sóc massa d'aquest tipus de novel.la, però ja veus, aquest estiu a Mont-roig i a Miami hem coincidit amb el gènere. Pura casualitat. O les casualitats no existeixen???
    La primera frase que anomenes, he de dir-te que venint de tu no m'estranya que et fes pensar. Surten paraules com ciència, microscopik, telescopi, univers... Paraules del teu diccionari personal habitual.
    Apagar i encendre el llum de l'espiritualitat... un bonic concepte sí, de la mateixa manera que ha de ser trist viure en la foscor.
    La segona i la última, desde el meu punt de vista, són dos veritats com un temple!:) Hi ha coses de les quals no en podem fugir...
    Una abraçada Javier i moltes gràcies pels comentaris!
    Saps? M'agrada trobar-ne...

    ResponSuprimeix
  3. Per raons de salut farem el club de lectura el proper dimarts dia 23 de setembre. Disculpeu les molèsties

    ResponSuprimeix