En Marek és un estudiant tímid i solitari que s'evadeix de la seva vida quotidiana somiant en "l'amour fou" que pregonaven els surrealistes. Criat entre un pare tirànic, incapaç de demostrar afectre, i una mare sensual i sovint absent, en Marek passa les hores enrtre llibres, obsessionat per l'amor i amb el cap als núvols.
Però el dia que finalment li arriba aquest "amour fou", encarnat en una turista de Luxemburg, descobreix la cruel sorpresa que li ha reservat la seva naturalesa masculina, que no està a l'alçada de les seves fantasies. Així comença la tragicòmica història de la seva calba, que es complica encara més quan la mare apareix morta.
Considero que podem dividir aquesta novel•la en tres parts com en el teatre clàssic: presentació dels personatges i de l’escenari, desenvolupament de la trama i desenllaç.
ResponEliminaPer tant fins a meitat del llibre no hi ha un gir que fa que te’n alegris de no haver desistit, per no veure-li l’intrigui-li i menys el perquè del títol.
Aquesta novel•la desenvolupa dos grans temes: què és la vida? i la venjança, reflectits en les pròpies paraules del personatge:
“Si la vida era una feina, volia plegar. Però no aconseguia trobar el despatx on es presentaven les sol•licituds per plegar.”
“En aquell moment, de l’amour fou ja només em quedava una cosa: venjança. Volia venjança del meu membre, venjança dels amants de la mamà que es pensaven que la farien contenta amb la bijuteria barata, venjança del professor de gimnàstica, venjança de Luxemburg ciutat i el viatge en tren que mai no faria, venjança dels surrealistes que m’havien captivat amb una música que ja no sona en aquest planeta, venjança del professor de francès que m’havia posat en contacte amb els surrealistes, venjança de les assegurances de vida, venjança dels diners que duia enganxats, venjança del ballarí que no havia arribat a ser, venjança del poeta que no arribaria a ser, venjança de Rimbaud, venjança de la civilització que acaba a Viena, venjança del concepte de geni, que tot plegat era la mateixa venjança, venjança de la vida mateixa. Diuen que l’amor desperta la passió, però el Déu de la venjança és més fort que tot l’amor junt.”
Javier Castelo