EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES




El noi del pijama de ratlles.
John Boyne

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia.



Aquest és el primer llibre que comentarem al club de lectura. Les persones que no puguin venir a les reunions, podran escriure la seva opinió en aquest apartat.

Deix la teva petjada, ens agradarà llegir-la

7 comentaris:

  1. He acabat de llegir el llibre i sincerament m´agradat moltíssim. És una història molt tendra, tenint en compte que els protagonistes són dos nens que units per una amistat, mai podran arribar a compendre el final de del seu destí.
    Esperem que la pel.lícula sigui tant encertada com el llibre!

    ResponSuprimeix
  2. Fa cosa d´un mes, vaig llegir el llibre "El noi del pijama de ratlles" la veritat, es que em va agradar moltíssim. La seva lectura era fàcil, però a la vegada complexa, calia trobar el joc de diferències que s´amagaven darrere de cada paraula. Una història corprenedora amb un final desesperant. No m´estranya que hagi sigut rècord de vendes a tot arreu!

    ResponSuprimeix
  3. L´holocaust vist per dos nens. La curiositat, la por, la fam, el desig, l´amistat... i una mort tangible que impregna l´aire. Un llibre senzill, ple d´una història massa gran per a ser oblidada. Quants Furies queden encara al món?

    ResponSuprimeix
  4. He llegit el llibre, un amic meu m'el va deixar i em va dir que m'agradaria. No s'aquivocat gens, es una gran historia.
    La forma de veure una tragedia tan gran.Amb els ulls d'uns nens, que el unic que volen es ser amics i jugar junts. El que consegueixen amb la seva inocencia es morir junts sensa saber-ho.
    Fora bo que fes pensar a mes de un gobernant i aixi evitar els continuos desastres que cometan amb la humanitat i el medi ambient.

    ResponSuprimeix
  5. Ohhhhh, aquest llibre em va fascinar!! Quantes coses encara ens queden per aprendre dels errors. L´aconsello a tothom, és un llibre igual per grans com per a joves.
    Jo no visc a Mont-roig, malgrat que hi vinc per les vacances desde fa 3 anys.
    Enhorabona teniu un blog molt bonic!

    ResponSuprimeix
  6. He llegit el llibre e vist la película.
    M' impresíonat molt, ja que és un fet històric tant tràgic, amb un punt de vista tant diferent. El d'uns nois que busquen jugar plegats i sensa sapiguer-ho acaban morint,per culpa de la mal i feta i egoisme dels adults.
    ËS tota una gran lliço que ens
    donan, de la cual han d'apendra els governants i així evitar las catstrofes que ens asoleixan, per culpa de les seves desicions.`
    La película destaca la angoixa dels pares per trobar-los i la decepciò de saber que han mort tan injustament.

    ResponSuprimeix
  7. He llegit el llibre, i també he vist la pel·licula. Una cosina de la meva mare, se l'havia acabat de llegir, i em va dir que era molt bonic i que m'agradaria. Al novembre me'l vaig llegir, i farà cosa d'unes dues setmanes, vaig veure la pel·lícula. Aquells nens, l'únic que volen és jugar junts, així que no els hi importa d'on sigui l'altre. Es una història fascinant, però a la vegada dramàtica. Els dos nens són tant inocents, que acaven morint, pensant-se, què van a unes simples dutxes.
    És tan cruel la forma com els tractaven!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Etna

    ResponSuprimeix