L'HOME DELS PIJAMES DE SEDA (Mont-roig)


Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acabava de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major quan va descobrir en un diari de la llibreria del davant que la seva gran amiga Marilyn Monroe havia mort a causa d'una sobredosi de somnífers.
Així comença aquesta novel.la, en què l'autor recrea els tres llargs estius (d'abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, A SANG FREDA.
L'autor nord-americà a qui li agradava escriure al llit, amb els seus pijames de seda i un llapis de punta fina, es va refugiar a Palamós, fugint de les festes de Manhattan on era l'estrella convidada. Shi va instal.lar amb Jack, la seva parella, i la companyia d'un buldog vell, un caniche blanc i una gata siamesa.
La novel.la de Màrius Carol ens descobreix com era la Costa Brava de Capote i el negui de l'escriptor per saber si els dos criminals de la matança de Kansas en què es va inspirar acaarien penjats o no.

Trobada al dilluns 2 de març a les 7 de la tarda a la
 sala d'adults de la Biblioteca 


Fem 50 trobades!!!


4 comentaris:

  1. Caram com passa el temps!
    Ja són cinquanta els llibres que hem llegit al nostre club!
    Glups.... cinquanta????
    Com en totes les dates "significatives" faig "recapitulació" i .... algun llibre no el vaig acabar o ni tan sols començar. Coses de la quotidianitat, excuses, la feina, el dia a dia que ens duu per camins atzarosos curulls de problemes...
    Sembla ara que vam començar el nostre particular viatge, el 27 d'octubre de 2008 amb "El noi del pijama de ratlles", aquell llibre que ens transportava al Berlín del 1942 i als horrors dels camps de concentració des del punt de vista d'un nen que capta la realitat que l'envolta des d'una òptica ben curiosa.
    I ara que venen vacances i el temps es relenteix, m'he proposat fer "deures", acabar de llegir aquells llibres que en el seu dia no vaig acabar. Una exigència personal d'un racó de l'ànima, una rialla de reconeixement de la feina ben feta.
    Ahhhhh!!!!!!!!!
    El "cinquanta", NOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!, "Cinquanta ombres" NOOOOOOOOOO!!!!!!!
    El llibre que fa cinquanta "L'home dels pijames de seda" de Màrius Carol m'ha dut a la lectura de "A sang freda" de Truman Capote, també a veure la pel.lícula i ............ em pregunto si algú pot estar segur, en qualsevol moment es pot trencar l'existència més planera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Montse!!! Qualsevol moment és bo perquè la vida faci un gir i de cop i volta ens sorpregui a vegades de manera grata i d'altres de manera cruel. Sigui com sigui, és la gràcia de viure, saber que cap dia és igual que l'anterior.
      Doncs sí, ja en tenim 50 al sarró!!!!
      Gràcies pel comentari!!!

      Elimina
  2. Gràcies Judit per amenitzar tan bé les trobades del nostre club.
    I gràcies a tots i totes per la tertúlia mensual (més o menys).
    M. Salsench

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc una persona afortunada de compartir llibres i converses amb vosaltres. El mèrit és de tot@s :) :)

      Elimina