NOSALTRES EN LA NIT (Miami)

 La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l’estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l’altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides.

«Una reflexió preciosa sobre l’envelliment i la necessitat que té l’ésser humà de connectar… Una història potent i breu sobre dos personatges que es neguen a anar dòcilment cap a la seva nit.» 

Trobada al 28 de març a les 18:30 a la Biblioteca Miramar

UNA DOLÇA CANÇÓ (Mont-roig)

 

Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d'uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d'una tria molt exhaustiva, troba Louise, qui conquereix ràpidament l'estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar.

 Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.

 Èxit de vendes a França i guanyadora del Premi Goncourt, l'obra ens planteja temes com l'amor, l'educació, les relacions de poder o els prejudicis de classe o culturals a través de la detallada descripció de les ambigüitats que suren en la complexa relació entre la parella i el personatge encisador i misteriós de la mainadera.

Trobada el dilluns 3 de març a les 18:30 h

Biblioteca Joan Miró

LES PLANES (Miami)

 Un jove cineasta arriba a una ciutat de l'interior d'Austràlia amb l’'ambició de filmar la pel·•lícula definitiva sobre la regió, un territori sense límits coneguts situat a la vasta zona central del país; la pel·•lícula ha de revelar l'’autèntica naturalesa del paisatge de les planes. 

Mentre es documenta per escriure el guió va coneixent la cultura de la zona, les complexes rivalitats i teories artístiques que van dividir les planes en el passat i els costums peculiars dels propietaris de les grans cases. Després d'’obtenir el favor d'’un d’'aquests terratinents, s'’instal·•la a casa seva, on una immensa biblioteca li ofereix una altra perspectiva de recerca. 

A mesura que avança el relat, el llibre es converteix, en paraules de l'’escriptor Murray Bail, en «un miratge de territori, record, amor i literatura». Les planes, publicat el 1982, és un clàssic de la literatura australiana i una de les obres més celebrades i fascinants de l’'autor.

Trobada divendres 28 de febrer a les 18:30 h

Biblioteca Miramar

TEORIA GENERAL DE L'OBLID (Mont-roig)

 La vigília de la independència d’Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l’agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l'aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. 

Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l'única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. Mentre ella observa el mon exterior i sembla enfonsar-se en l’oblit, el país transita traumàticament de l’alliberament a la república socialista, la guerra civil, la pau i el capitalisme cobdiciós.

 Jose Eduardo Agualusa traca amb una escriptura sensual i imaginativa un relat enlluernador que reconstrueix la historia recent d’Angola. Una narració basada en un personatge real i commovedor que ens ensenya el poder paralitzant de la por i la importància de la redempció.

Trobada dilluns 27 de gener a les 18:30 h

Biblioteca Joan Miró

DONA AL PUNT ZERO (Miami)

 

Escrita a partir d'una història real, «Dona al punt zero» relata la vida de la Firdaus, empresonada i sentenciada a mort, acusada d'haver assassinat l'home que l'explotava sexualment. Mentre espera el compliment de la pena, la Firdaus relata la seva existència, marcada per l'explotació: filla maltractada; obligada a casar-se amb un parent ja vell; treballadora contínuament humiliada; prostituta sotmesa a un proxeneta. Cada nova etapa li ensenya a la Firdaus una amarga veritat: només és lliure qui no desitja res ni té por de res. Nawal El Saadawi, escriptora, metgessa i activista feminista egípcia, conversa amb Firdaus per compartir la seva opressió en aquest relat punyent. «M'asseia al terra de la seva cel·la [...]. L'escoltava parlar, hores i hores, sense notar la fredor del ciment [...]. La història que contava m'esbalaïa i no m'esbalaïa, tot alhora, perquè em semblava que la coneixia des d'abans de néixer, i no obstant això no l'havia sentida explicar mai.» 

Trobada divendres 24 de gener a les 18:30 h

Biblioteca Miramar

EL CÀSTIG (Mont-roig)

 

La Sandra és professora en un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, i no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut hi ha un company que podria ser l’home ideal, i a classe hi té un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda. Però la Sandra arrossega des de petita una relació turbulenta amb la seva família i està en guerra contra ella mateixa.

El càstig és una novel·la crua i vibrant, escrita amb una naturalitat inusual i amb dos personatges principals inoblidables.

Trobada el 16 de desembre a les 18:30 a la Biblioteca Joan Miró 

de Mont-roig del Camp.

LA FAMÍLIA DEL MEU PARE (Miami)

 La família del meu pare es un retrat familiar de la mà d'una de les autores mes reconegudes del nostre panorama actual, Lolita Bosch.

 En un clar homenatge al pare absent, la novel·la reconstrueix la historia d'una ciutat canviant, cosmopolita i oberta al mar i al món, i n'explica els moments clau. 

Alhora, l'autora fa un exercici literari impecable novel·lant la seva propia vida i la dels seus avantpassats. De fil argumental hi trobem les vides dels cinc Romul Bosch, els pilars de la seva família; des del primer, que fou alcalde de Barcelona el 1905, just despres del mític Rius i Taulet, i responsable de la construcció de l'actual Moll de la Fusta, fins al moment just en que l'últim Romul Bosch, ja a les acaballes del segle XX, apren a dir la paraula pare.

Trobada divendres 29 de novembre a les 18:30 h

Biblioteca Miramar

JOSAFAT (Mont-roig)

 

 

Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D'ençà de la seva publicació, l'any 1906, la història d'amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d'escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. 

Al llarg del segle xx, Josafat ha conegut una cinquantena llarga d'edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània.

 Paradoxalment, però, cada reedició del text s'ha anat allunyant progressivament de l'original fins al punt que les edicions recents de Josafat acumulen una quantitat gens negligible d'errors de lectura, substitucions injustificables del seu lèxic genuí i alteracions de l'estil original de Bertrana. 

Aquesta nova edició de Josafat, a cura de Xavier Pla, reprèn el text de la primera edició i n'ofereix una versió normalitzada amb criteris filològics moderns i respectuosos amb la intenció de l'autor.

Trobada dilluns 11 de novembre a les 18:30 h

Biblioteca Joan Miró

ATERRATGE (Miami)

 

La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.

Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.

L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.

Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.

 Trobada al 18 d'octubre a les 18:30 h a la Biblioteca Miramar

TERRES MORTES (Mont-roig)

 

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d’una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.

Trobada al 14 d'octubre a les 18:30 h a la Biblioteca Joan Miró